Al present article explicarem què és la sensibilitat química múltiple, els seus símptomes, les seves causes i detallarem diverses accions per a millorar la salut de les persones afectades per sensibilitat química múltiple: alimentació, tractament, recomanacions per recuperar la salut i accions de prevenció de la SQM per a la població general.
Què és la SQM o sensibilitat química múltiple
La sensibilitat química múltiple (SQM), o intolerància ambiental idiopàtica, és una malaltia adquirida crònica en la qual les persones afectades reaccionen de manera anormal a l’exposició a baixes dosis de productes químics, tant sintètics com naturals.
Els productes químics sintètics són aquells que no existien a la natura i que han sigut creats pels humans, des dels anys seixanta se n’han creat més de 4 milions diferents.
Són per exemple els pesticides, els plàstics, els retardants de flama, els additius alimentaris, entre molts d’altres.
Els productes químics naturals són aquells presents a la natura com poden ser els olis essencials que tenen efectes biològics molt potents (ens poden servir com a teràpia i poden ser també tòxics si estan mal utilitzats).
Si vols més informació, et recomanem aquest article sobre com cuidar la relació entre salut bucodental i salut general, prevenint específicament els problemes derivats dels empastaments d’amalgama.
Un altre exemple serien els metalls pesants, la majoria dels quals estaven enterrats sota terra i els humans els hem extret per a diversos usos, com les amalgames dentals (un tipus d’empast que, per sort, ja no es fa servir).
La majoria de persones tenim una capacitat molt baixa per eliminar els metalls pesants de l’organisme on s’acumulen i donen problemes diversos.
Aquestes exposicions provoquen símptomes molt variables entre pacients.
Els símptomes poden durar més o menys en funció de cada cas, de la situació i de com hagi estat l’exposició.
La sensibilitat química múltiple afecta diversos òrgans i sistemes de l’organisme. Habitualment s’acompanya d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, així com reaccions adverses a diversos fàrmacs.
Sovint les persones que la pateixen tenen també d’altres malalties com la Fibromiàlgia, la Fatiga Crònica o l’Electrohipersensibilitat (totes elles englobades sota les síndromes de Sensibilització Central (SSC)).
Les persones afectades per sensibilitat química múltiple pateixen una forta alteració i limitació de la vida en tots els àmbits.
Afecta principalment a dones de mitjana edat, tot i que cada vegada observem casos en persones més joves.
És una malaltia de la qual encara desconeixem molta informació, no tenim paràmetres que puguem mesurar en anàlisis de sang o altres proves complementàries com radiografies o ressonàncies, etc. (no tenim biomarcadors específics). I desgraciadament, encara no està reconeguda per l’OMS.
El diagnòstic és clínic en funció dels símptomes descrits pels pacients i fent la història detallada de l’exposició a productes químics.
La sensibilitat química múltiple i les seves causes
Les causes de la sensibilitat química múltiple són desconegudes, però apunten a un origen multifactorial, com en la majoria de malalties cròniques, on l’exposició a productes químics sintètics (xenobiòtics) hi té un paper fonamental.
Aquesta exposició pot ser tant una exposició aguda (durant un període curt de temps) a dosis elevades, com una exposició crònica a dosis baixes.
Així i tot, hi ha múltiples causes que influeixen en l’aparició de la malaltia:
- La capacitat de l'organisme de desfer-se de les substàncies tòxiques, determinada per la genètica.
- L'estat de la microbiota intestinal i de la barrera intestinal que generalment està alterada.
- Les lesions físiques com pot ser una fuetada cervical.
- Les infeccions prèvies.
- L'estrès, entre d'altres.
Sigui com sigui, sembla que l’organisme activa una reacció inflamatòria anormal que sensibilitza el cervell, i això comporta que es processi de forma anormal el dolor.
El fet de processar de forma anormal el dolor, ho anomenem “centralització del dolor” i implica que la persona:
- Amplifica el dolor, és a dir, respon de forma augmentada a un estímul que normalment és dolorós (hiperalgèsia).
- Sent dolor amb estímuls no nocius o dolorosos (alodínia).
- Respon amb hipersensibilitat cap a múltiples estímuls ambientals o físics.
A més a més, sembla clar que en la sensibilitat química múltiple hi ha una alteració (desregulació) en la interrelació dels sistemes endocrí, immunològic i nerviós, ja que aquests estan íntimament lligats i, quan un falla, a llarg termini acaben fallant tots.
Diagnòstic i símptomes de la sensibilitat química múltiple
Per a poder fer el diagnòstic de sensibilitat química múltiple (SQM) cal que es compleixin 6 ítems:
- Els símptomes apareixen de forma repetida davant una exposició química en diferents moments.
- El procés és crònic.
- Apareixen els símptomes encara que sigui amb nivells baixos d'exposició.
- Els símptomes es presenten amb múltiples productes químics no relacionats entre si. Per exemple, es pot donar cefalea (mal de cap) i sensació de boira mental davant l'exposició a fums o a un aliment no tolerat.
- Els símptomes milloren o es resolen en cessar l'exposició.
- Apareixen símptomes en 2 o més òrgans o sistemes. Per exemple una exposició pot donar cefalea i dolor muscular.
Els símptomes són molt variats. En moltes ocasions els primers símptomes que apareixen amb la sensibilitat química múltiple són la reacció als productes químics.
Les persones poden notar que els molesten especialment algunes olors de químics, que tenen mal de cap o nàusees després d’estar en un centre comercial o utilitzar productes de neteja.
Tal com hem dit, és un procés crònic amb aguditzacions de la simptomatologia produïdes per l’exposició a substàncies químiques i els símptomes que poden aparèixer són:
- Mal de cap, migranya o sensació d’opressió.
- Dificultat per pensar o concentrar-se, alteracions de la memòria.
- Malestar general, sensació de debilitat, astènia (cansament), febrícula.
- Dificultat per respirar, tos, mucositat, rinitis, irritació ocular.
- Molèsties gàstriques o intestinals (dolor, distensió), nàusees, flatulències, estrenyiment o diarrea.
- Mareig.
- Dolor, rampes, rigidesa o debilitat muscular, entumiment o formigueig de les extremitats.
- Taquicàrdia, o arrítmia, palpitacions.
- Irritabilitat, nerviosisme, depressió, insomni.
- Alteració de l’equilibri o la coordinació.
- Dificultats en l’enfocament visual.
- Erupcions cutànies, urticària, pell seca.
- Dolor pelvià, necessitat d’orinar molt sovint o urgent, alteracions en la menstruació.
- Alteracions en la percepció i tolerància de la temperatura ambiental.
- Entre d’altres.
Les persones afectades presenten reaccions anòmales a determinats aliments, fàrmacs, plantes, vitamines, oligoelements, entre d’altres. Intolerància als estimulants i a l’alcohol, a olors tant de perfums com de productes de neteja.
També presenten empitjorament dels símptomes amb l’estrès físic (activitat física) o emocional.
Tots aquests símptomes poden afectar múltiples aspectes de la vida del malalt amb fortes limitacions en la seva quotidianitat.
La majoria de persones que pateixen sensibilitat química múltiple han hagut de modificar la seva alimentació habitual, han hagut de deixar la feina o han sigut acomiadades, tenen moltes dificultats en la vida social pels químics que porten les altres persones i els símptomes que els provoquen.
Tot això fa que sigui una malaltia que s’acompanya de força aïllament social.
Tractament de la sensibilitat química múltiple
El tractament de la sensibilitat química múltiple té múltiples vessants i és multidisciplinari:
1. Fer un bon control ambiental
Per poder millorar l’estat de salut en persones que pateixen sensibilitat química múltiple el més important és fer un bon control ambiental, això significa evitar totes les exposicions tant a químics com a camps electromagnètics.
Els camps electromagnètics són camps que es produeixen per la presència d’objectes carregats elèctricament. Aquests poden ser tant d’origen natural (geopaties) com artificial (aparells electrònics).
Com hem dit anteriorment, les persones amb SQM solen patir d’altres Síndromes de Sensibilització Central i, en general, presenten també respostes exagerades a l’exposició a CEMs (electrohipersensibilitat).
Sigui com sigui els CEM sobrecarreguen el nostre organisme i, en persones que ja estan molt sobrecarregades com són les que pateixen sensibilitat química múltiple, convé limitar-los encara que no presentin aquest trastorn concret.
2. Mantenir una bona salut digestiva
També és imprescindible una bona salut digestiva, això inclou:
- Tenir cura de la boca en tota la seva dimensió i tractar possibles problemes (tractaments que s’hi hagin realitzat, absència de peces, gingivitis, oclusió…).
- Revisar si hi ha disbiosis intestinals amb o sense patògens associats (fongs, paràsits…) i tractar-les.
- Comprovar si existeixen intoleràncies, al·lèrgies i sensibilitats alimentàries i abordar-les de forma personalitzada.
- Controlar si existeix dificultat en la digestió per temes enzimàtics i tractar-les.
- Iniciar una bona alimentació, en general aquestes persones es beneficien d’una dieta específica (i alhora individualitzada) anomenada dieta rotatòria.
La dieta rotatòria per la sensibilitat química múltiple consisteix en una alimentació molt variada fent rotació dels aliments. La rotació es fa per aliments i també per grups d’aliments que són similars i podrien donar al·lèrgies creuades.
Per exemple, tots els làctics estarien al mateix grup. La dieta rotatòria ens permet: millorar l’estat dels intestins, detectar sensibilitats o intoleràncies alimentàries i evitar que n’apareguin de noves.
Al nostre Centre de medicina biològica i integrativa utilitzem el test genètic de detoxificació hepàtica. És un instrument que ens indica de quina manera el nostre organisme elimina els químics que ha anat acumulant.
Concretament, es fixa en la capacitat que té el fetge (l’òrgan encarregat de treure les toxines del cos) d’eliminar els tòxics que mengem, respirem o ens posem a la pell i que ens passen a la sang.
En pacients amb sensibilitat química múltiple ens és molt útil a l’hora de veure quines vies hepàtiques cal reforçar o quines és millor no estimular. Així doncs, sabem de manera individualitzada i personalitzada quins són els químics que els seran més perjudicials, així com els aliments que els convenen més o menys.
És molt important també donar suport a l’organisme amb una correcta nutrició cel·lular i suport mitocondrial amb suplements alimentaris.
Cal tenir en compte infeccions antigues o silents que hi pugui haver (entre les quals trobem la malaltia de Lyme crònica).
3. Tenir cura de l'estat general i emocional
L’activitat física moderada (a vegades impossible en aquests pacients) i la correcta gestió de l’estrès també seran eines rellevants per a la recuperació.
Alguns pacients es poden beneficiar també d’un tractament osteopàtic o fisioterapèutic suau i inclús de la teràpia neural (tot i que la procaïna no és tolerada per tots els afectats).
Al nostre centre els metges especialistes en sensibilitat química múltiple, ens ajudem de l’electoacupuntura de voll (EAV), tal com hem explicat al vídeo anterior, com a eina complementària en el diagnòstic que ens ajuda a afinar en múltiples decisions i en la personalització del tractament per la SQM.
Recomanacions per persones amb sensibilitat química múltiple
- Si pateixes o creus que pots patir sensibilitat química múltiple, et recomanem que et posis en mans d’un professional especialitzat en medicina ambiental per tractar tots els punts anomenats en l’apartat anterior.
- Fes un bon control ambiental. És important conèixer on es troben els químics i camps electromagnètics per tal de poder-los evitar, així com és important tenir alternatives.
Per exemple, una casa es pot netejar amb aigua, bicarbonat i vinagre. Els professionals especialitzats en medicina ambiental i les associacions de persones afectades et podran assessorar. - Procura crear una bona xarxa de suport al teu voltant, amb persones que t’entenguin, siguin sensibles al que et passa i estiguin disposades a ajudar-te.
- Mira de demanar, com més aviat millor una incapacitat, solen ser processos llargs i amb fort desgast emocional.
- Contracta els serveis d’un Geobiòleg per assegurar-te d’estar correctament protegit o protegia dels camps electromagnètics tant naturals com artificials.
- Pregunta’t si la teva llar continua sent un lloc correcte per la teva situació actual i, si no és així, planteja’t canviar com més aviat millor per tal de trobar-te en un entorn que et permeti recuperar la salut.
Les persones amb sensibilitat química múltiple es poden beneficiar de viure allunyades de zones urbanes: al bosc (no al camp on s’empren biocides) o en zones de platja poc habitades, en zones allunyades d’àrees industrialitzades, vies o estacions de tren, aeroports i de centrals i torres elèctriques.
Com prevenir la sensibilitat química múltiple
Hi ha, com en tot, una part que escapa el nostre control.
No podem controlar les exposicions prèvies quan decidim prevenir una malaltia com aquesta, ni podem controlar la genètica que ens ha tocat.
Una eina imprescindible per la prevenció és el coneixement: si coneixem el mal que ens poden fer determinats xenobiòtics i on es troben aquests, sabrem com evitar-los.
Si tenim en compte tots els aspectes que hem enfocat en el tractament seria el que també convindria fer com a prevenció.
Així doncs, per prevenir la sensibilitat química múltiple cal:
- Minimitzar les exposicions a químics i camps electromagnètics, cosa que és especialment important durant els primers mil dies de vida (des de la concepció fins als 2 anys de vida).
- Ventilar diàriament la nostra llar (5-10 minuts) per evitar la sobrecàrrega de químics que es desprenen dels materials amb què estan fets la majoria dels mobles que tenim a les cases.
- Evitar productes cosmètics que portin tòxics i disruptors endocrins.
- Tenir una bona salut digestiva: fer una alimentació saludable, ecològica i equilibrada. Adequada a les nostres necessitats en cada moment de la vida i a les nostres particularitats (entorn, feina, intoleràncies, sensibilitats, al·lèrgies…).
- Prendre suplements alimentaris, receptats per un professional, sempre que sigui necessari.
- Donar reforç al nostre sistema digestiu quan ho necessiti i tractar com més aviat millor les alteracions que en ell es puguin presentar.
- Tenir una bona salut bucal, posar-nos en mans de professionals especialitzats en odontologia ambiental que se n’assegurin de no posar-nos materials tòxics a la boca i que sàpiguen com retirar de manera segura els que ja tenim.
- Fer activitat física moderada de manera regular.
- Fer una correcta gestió de l’estrès i intentar evitar situacions que ens el puguin provocar, procurant patir-ne el mínim.
- Si patim una malaltia infecciosa, procurar fer una bona recuperació i, en cas que no sigui així, acudir a un professional per a poder-ho treballar.
- En persones amb sospita de susceptibilitat es pot fer el test de detoxificació hepàtica, tot i que no podem canviar la nostra genètica, sí que la podem reforçar o modular-ne l’expressió.
Com hem comentat en el nostre vídeo de presentació, hem de cuidar el nostre organisme i minimitzar l’exposició a tòxics, sigui que patim o no sensibilitat química múltiple.
Des del nostre Centre també reclamem polítiques per eliminar tots els químics que estan malmetent el nostre organisme i el nostre planeta, així com que l’OMS reconegui aquesta malaltia.
El reconeixement de la malaltia i l’eliminació dels tòxics, millorarien enormement la qualitat de vida de les persones que pateixen sensibilitat química múltiple i de tota la població, ja que, tots aquests tòxics, són en part, causa de malalties molt freqüents com el càncer, la diabetis, els problemes de tiroides, la infertilitat, l’autisme, entre moltíssimes d’altres malalties cròniques.
Article redactat per:
