Infecció per paràsits intestinals en adults i nens: causes, símptomes i tractament
Els paràsits intestinals són organismes que viuen dins del cos i poden afectar tant adults com nens, causant una sèrie de problemes en diferents àmbits de la salut.
Encara que es tendeix a pensar que són una condició infantil, aquests paràsits poden afectar persones de qualsevol edat.
En aquest article parlarem sobre les causes, símptomes i tractament d’aquest tipus d’infeccions per ajudar a comprendre com poden influir en la nostra salut.
Què són els paràsits?
Els paràsits són organismes vius que viuen vinculant-se amb un altre organisme (hoste). Ho fan aprofitant-se d’aquest i, generalment, li causen un dany.
Els paràsits poden ser interns (endoparàsits) o externs (exoparàsits com els polls o les puces). N’hi ha que parasiten diferents zones de l’organisme, com la malària que entra a la sang a través dels mosquits.
En aquest article ens interessen els paràsits interns, que desenvolupen part o tot el seu cicle vital dins l’hoste, i més concretament ens centrarem en els digestius.
Els endoparàsits es classifiquen en cucs o helmints (organismes pluricel·lulars) o protozous (organismes unicel·lulars).
Quins són els paràsits intestinals més comuns en adults i nens?
N’hi ha alguns amb molta fama, com la tenia, que, afortunadament són rars de veure en l’actualitat. Uns altres paràsits famosos són els oxiürs, els clàssics cucs els infants, i els àscaris.
Els oxiürs són els cucs petits blancs i fins que mesuren entre 2 i 10 mm i que semblen un fil, i els àscaris són més grans, poden mesurar entre 15 i 30 cm i són els que ens recorden més a un cuc.
Els oxiürs només estan a la part final de l’intestí gros, és a dir al còlon i al recte per això donen més picor anal.
Els àscaris comencen l’intestí prim i poden migrar a altres parts del cos com poden ser els pulmons i després tornar a l’intestí, afavorint l’aparició de tos irritativa molt freqüent a les nits i bronquitis.
N’hi ha molts d’altres menys coneguts com la giàrdia lamblia o les entamoebes, que són també força freqüents.
Els paràsits només apareixen en nens i animals?
Sovint, quan diagnostiquem paràsits a un adult queda molt confós, expressant que no té fills ni mascotes o que pensava que això eren malalties infantils.
En efecte, els infants i les mascotes són qui més paràsits solen agafar, però això no impossibilita que els agafin també els adults.
Les persones que tenen mascotes saben que se solen fer desparasitacions un parell de cops l’any. I és fàcil que, les persones que tenen fills, algun cop els hàgiu detectat els típics cuquets a l’anus (els oxiürs) o us hagin dit que senten picor a l’anus.
Per què alguns paràsits intestinals són més freqüents en infants que en adults?
La majoria dels paràsits es transmeten de manera fecal-oral, és a dir de les femtes a la boca.
En el cas dels animals queda clar com es pot produir la contaminació… en el cas dels humans aquesta pot ser per aigua o aliments contaminats, però també en fer activitats de jardineria o tocar terra contaminada i després posar-se les mans a la boca. I aquesta darrera és una activitat més pròpia dels infants.
Sovint la transmissió es dona dins d’una família, si algun membre té paràsits i no fa una molt bona higiene de mans, serà fàcil que tota la família acabi contagiada.
Hi ha d’altres paràsits que són més freqüents en adults, com els anisakis, famosos perquè ens han fet replantejar els costums sobre el consum de peix cru.
Actualment, s’obliga els restaurants a congelar el peix o marisc cru abans de servir-lo precisament per evitar aquests paràsits. El consum de carn crua és una altra via d’entrada d’alguns paràsits.
Com els paràsits intestinals afecten la salut?
Els paràsits generen de per si una disbiosis intestinal, amb tot el que això comporta, tant pel que fa a símptomes com a la repercussió a la resta de l’organisme.
La disbiosis genera una hiperpermeabilitat intestinal, fet que pot causar o empitjorar la resposta immunitària de l’organisme.
Sovint generen també una forta resposta immunitària que també donarà una afectació global.
Quins símptomes es presenten quan hi ha paràsits intestinals?
Alguns dels símptomes que provoca la infecció per paràsits intestinals poden ser:
- Abdominàlgia (mal de panxa).
- Diarrea. Quan hi ha paràsits la tendència sol ser més a descomposició, a unes femtes més toves o pastoses de l’habitual o que surten a trossos (escala de Bristol de les femtes 5-6), provocades per la mala absorció dels aliments. Tot i que també ens trobem amb persones que presenten restrenyiment o restrenyiment crònic i tenen paràsits.
- Colon irritable.
- Sensació de defecació incompleta.
- En alguns casos pot produir una síndrome de malabsorció, que podem veure en la qualitat dels cabells, de la pell, en la falta de capacitat d’augmentar de pes, en la feblesa i l’aspecte de mala salut.
- Gasos, torçons o abdomen inflat o soroll dels intestins, sobretot després dels àpats.
- Presència de moc en la femta, fins i tot sang, en algunes ocasions.
- Cremor d’estómac, obstrucció intestinal, pancreatitis, febre.
- Ansietat per menjar, sensació de panxa buida.
- Sensació que hi ha una cosa estranya a la gola, com si costés empassar, excés de saliva, mal alè.
- Tendència a les al·lèrgies, intoleràncies o sensibilitats alimentàries.
- Fatiga per la sobrecàrrega de metabòlits tòxics derivats de les toxines que generen.
- Feblesa, fred intern i a les extremitats i poca energia.
- Ulls inflats.
- Insomni, bruxisme.
- Dolor muscular i articular.
- Anèmia, ja que interfereixen en l’absorció dels nutrients necessaris per a la formació de la sang.
- Tos nocturna.
- Asma, bronquitis.
- Poden afectar al creixement, al pes i a l’apetit.
- Pot aparèxier compulsió per menjar dolços.
- Els paràsits intestinals poden estar relacionats amb un augment o una pèrdua de pes, causat per un augment incontrolable de l’apetit o una pèrdua d’aquest.
- També poden estar relacionats amb la incapacitat per a guanyar o perdre pes.
- En els adults, en l’àmbit sexual i reproductiu, poden provocar tendència a la candidiasi, cistitis, síndromes premenstruals i alteracions prostàtiques.
- A la pell poden generar picor i erupcions, èczemes i urticàries per la inflamació causada pels paràsits.
- Prurit nasal, en alguns nens es pot observar que es freguen el nas sovint.
- Prurit genital o anal, alguns infants es masturben per alleugerir el prurit.
- Genitals i/o anus eritematosos.
- Poden produir alteracions en l’estat d’ànim com canvis sobtats del sentit de l’humor, irritabilitat, nerviosisme, depressió, disminució de la memòria, inquietud, ansietat, lentitud de reflexos, sensació de pensament lent o confús i trastorns del son amb despertars múltiples nocturns, enuresi nocturna i bavejo en dormir.
També hi ha persones que no presenten símptomes especialment cridaners i que, simplement, presenten una disbiosis o un petit èczema, per exemple. O d’altres que presenten problemes intestinals recurrents o de manera intermitent (ens indicaria períodes de major o menor activitat/quantitat de paràsits).
Una característica els paràsits és que tota la simptomatologia sol empitjorar amb la lluna plena, això és degut al fet que és un moment en què hi ha una major eclosió d’ous i, per tant, un increment dels paràsits.
Quins efectes a llarg termini pot tenir una infecció no tractada de paràsits intestinals?
En cas que no es tracti la parasitosi, la disbiosis sol anar empitjorant i ens podem trobar que cada vegada apareixen més problemes gastrointestinals, sistèmics i més malalties cròniques.
Sabem que la disbiosis ens porta a una desregulació del sistema immunitari, que pot afectar a molt diversos nivells. Hem citat algunes alteracions que estan lligades precisament a aquesta desregulació com poden ser els èczemes o l’asma, i podríem arribar a patir problemes autoimmunitaris.
Diagnòstic: com es detecten els paràsits intestinals?
Els paràsits no són tan fàcils de detectar com podria semblar.
En el cas dels oxiürs, a vegades es produeix observació directa. És important observar les femtes (ens poden donar moltes claus sobre la salut), especialment si tenim picors. És important observar també les femtes de les criatures.
De tota manera, el fet que no veiem cucs, no implica que no hi siguin, ja que l’eliminació d'aquests és molt variable, i la possibilitat de veure’n dependrà també de la quantitat.
Quines proves mèdiques existeixen per a diagnosticar una infecció per paràsits intestinals?
Hi ha paràmetres analítics que ens poden fer sospitar de la presència de paràsits, com l’elevació dels anticossos IgE o dels eosinòfils o monòcits, o el ferro baix sense motiu aparent.
En alguns casos, si tenim una sospita concreta, podem demanar els anticossos específics del paràsit en qüestió.
Una altra opció per al diagnòstic dels paràsits intestinals és la detecció en femtes.
Sovint ens trobem amb pacients que s’han fet tests de femtes que han sortit negatius però depèn d’on i com els hagin fet no els donem per vàlids.
Per tal que es puguin detectar els paràsits és important fer-ho mitjançant PCR, o observació directa amb femtes fresques i amb un professional especialitzat.
Els tests de PCR buscaran uns paràsits específics, se solen valorar els més freqüents. L’observació directa permet valorar tot el rang, però requereix persones molt especialitzades.
Nosaltres ho testem mitjançant l’Electroacupuntura de Voll i, si tenim la sospita, podem associar els tests de femtes citats per a confirmar el diagnòstic.
Prevenció: Com puc evitar o prevenir una infecció de paràsits intestinals?
Hi ha molts factors a destacar per prevenir la infecció de paràsits intestinals.
D’entrada cal dir que hi ha paràsits que tenen molt poder patogen i, si hi entrem en contacte, ens contagiarem segur. D’altres paràsits no són tan virulents i la infecció dependrà de l’estat del sistema digestiu de l’hoste.
Per tant, un sistema digestiu saludable dificultarà la parasitosi.
La nostra salut bucodental i més concretament els metalls que portem a la boca com els empastaments d’amalgama, generen disbiosis.
Com influeix la dieta i l'estil de vida en l'aparició de paràsits?
Alimentació saludable:
Si necessitem un intestí saludable per minimitzar el risc de paràsits, podem entendre que, una alimentació saludable serà també un factor protector enfront aquestes infeccions.
Un excessiu consum de sucre està associat a una major probabilitat de paràsits i a una major infecció (quantitat) d'aquests.
Cocció dels aliments:
Hem comentat que la majoria es transmeten de manera fecal-oral i a través d’aigua o aliments contaminats. Ja tenim per costum, per exemple, a no consumir aliments crus, aigua o gel, segons els països on viatgem. Això és perquè, si la persona que ha manipulat els aliments està contagiada i toca els aliments amb les mans brutes, podrien quedar quists o ous en els mateixos i, a l’ingerir-los ens contagiaríem. El contagi també depèn de la quantitat de quists o ous que ingerim.
Amb l’aigua també depèn molt dels sistemes de sanejament. A molts països l’aigua passa per uns processos de potabilització i posterior cloració que dificulten molt que hi puguin viure patògens.
Per tant, una manera de minimitzar el risc de parasitosis és la cocció dels aliments, ja que aquesta eliminarà la majoria de patògens, ja sigui que estan dins l’aliment (com els anisakis en el peix cru) o per contaminació arran de la manipulació.
Neteja de fruites i verdures:
Les fruites i verdures sovint estan en contacte amb la terra, d’on poden “recollir” ous, també són manipulades per persones. Així que, erà molt important netejar molt bé fruites i verdures, encara més si són ecològiques, perquè, com que no contenen biocides poden estar contaminades més fàcilment.
Això no ens ha de fer deixar de consumir aliments ecològics, que són els més saludables!
Per tal d’eliminar els possibles paràsits, es poden submergir fruites i verdures en aigua amb una mica de bicarbonat o vinagre (les dues coses no) durant uns minuts i després esbandir-les bé. Si és possible, les podem rascar també amb un fregall específic.
Higiene:
Finalment, per evitar o prevenir una infecció de paràsits intestinals és fonamental una bona higiene de mans, ja que, si per casualitat hem tocat algun element contaminat per paràsits, els eliminarem abans de posar-nos les mans a la boca.
Això és especialment important en els infants que sovint estan en contacte amb el terra i, en aquest terra, hi poden haver defecat animals com gossos o ocells.
Cal ensabonar bé les mans abans de cada àpat, dedicant-hi un parell de minuts, fregant tots els racons i utilitzant un raspall per a les ungles. I evidentment, procurar que no es posin les mans brutes a la boca.
Tractament: Com eliminar els paràsits de l'intestí?
Un cop ens hem infectat per paràsits hi ha diverses accions que podrem fer per desfer-nos-en:
- Tractament pautat pel metge. Aquest podrà ser a base de medicaments convencionals, herbacis o altres suplements alimentaris. Al Centre solem combinar tractament convencional amb herbacis i algun probiòtic. El tractament específic dependrà: del tipus de paràsits, de l’edat del pacient i d’altres determinants de salut que haurà de valorar el professional.
- En general, pautarem tractaments combinats i prolongats en el temps, ja que els paràsits són força difícils d’eliminar. Quan fem tractament eliminem els paràsits adults, però no els ous o quists, que són immunes a aquests medicaments o herbacis, per la qual cosa caldrà fer tractaments llargs per agafar diversos cicles parasitaris.
Serà important que, almenys part del tractament, es realitzi durant la lluna plena. Ja hem comentat que aquest és el moment en què es dona una major eclosió de paràsits, i per tant caldrà aprofitar aquest avantatge.
L’eliminació l’ha de fer tota la família, ja que el contagi de paràsits intestinals a la família és el més habitual.
Caldrà rentar bé la roba, especialment la roba interior i la roba de llit. A ser possible a 60 graus i assecar-la al sol sempre que sigui possible.
Evidentment, caldrà tractar aquell motiu de fons que ha generat una parasitosi, si hi és. Com la disbiosis, amalgames dentals, etc.
En resum, el tractament adequat dels paràsits intestinals és fonamental per evitar complicacions a llarg termini. Si sospites que podries tenir-ne, pots consultar amb el Centre per a una detecció i tractament efectiu.
Recorda que la prevenció i una bona higiene són les millors eines per evitar-ne el contagi.
Si després de llegir l’article et queda algun dubte pots plantejar-la:
- contactant amb el Centre de Medicina Biològica de Barcelona: telefonant al 93 419 17 16 o enviant un correu a info@medicina-biologica.net.
- en els comentaris del blog.
- escrivint un missatge directe en els nostres perfils de xarxes socials: Instagram o Facebook.
Article escrit per:
Metgessa. Medicina integrativa, homeopatia, micronutrició, nutrició ortomolecular, medicina ambiental.
Metgessa. Medicina integrativa, homeopatia, micronutrició ortomolecular.
