Pediatria integrativa
Què és la pediatria integrativa?
La pediatria integrativa és una manera d’entendre i exercir la pediatria des d’una visió global de l’infant i dels diferents sistemes que intervenen en la seva salut.
Neix just en el punt on moltes famílies senten que «falta alguna cosa». No és una especialitat a part ni una moda. És una manera de fer pediatria que amplia el mapa amb rigor científic. Es basa en l’evidència disponible i en un principi molt simple: mirar l’infant d’una manera holística, anar a l’arrel i tractar més enllà dels símptomes.
La pediatria integrativa és un enfocament mèdic que parteix de la medicina basada en l’evidència, incorpora eines complementàries amb un suport raonable i un bon perfil de seguretat, i ho organitza tot en un pla global i coherent per a aquell infant concret, respectant els valors de la seva família i del seu entorn.
No substitueix enfocaments més medicalitzats ni l’atenció del pediatre de referència. Els respecta i els integra.
El seu objectiu és millorar la qualitat de vida, reduir la càrrega de símptomes que ens impedeixen viure plenament (dolor, fatiga, son, trastorns digestius, ansietat), afavorir la maduració del sistema immunitari i la regulació del sistema nerviós autònom, i treballar també en la prevenció: menys inflamació de baix grau, millor salut intestinal i millor regulació neurovegetativa.
Objectiu: una mirada de 360°
La feina s’estructura al voltant d’uns objectius molt clars:
- Comprendre el problema de l’infant des d’una visió biològica i funcional: sistema nerviós, microbiota, inflamació, son i entorn.
- Valorar quina part del quadre queda ben explicada per les proves ja fetes i quina part requereix una mirada més àmplia.
- Dissenyar intervencions rigoroses, segures en edat pediàtrica i realistes per a la família.
Tot plegat amb una idea de fons: sostenir una medicina humana, tècnicament exigent i, alhora, respectuosa amb l’infant.
Les revisions de l’infant sa
En les revisions de l’infant sa, cada control anual és una oportunitat per acompanyar el desenvolupament de l’infant des de la prevenció: revisar el creixement i la maduració, però també el son, l’alimentació real, el moviment, l’ús de pantalles, la salut emocional i escolar, les infeccions de repetició, la salut digestiva, la salut ambiental i la qualitat de l’entorn.
És el moment de detectar a temps petits desequilibris, per exemple un restrenyiment que es cronifica o un son no reparador, i d’oferir pautes concretes per cuidar la microbiota, regular el sistema nerviós i ajustar els hàbits de vida.
Així, aquestes visites es converteixen en un espai de cura preventiva i d’educació per a la salut.
Proves complementàries: quan i per a què
La pediatria integrativa no significa demanar «totes les proves possibles», sinó les justes i necessàries per prendre millors decisions.
Segons el cas, poden incloure:
- Analítiques convencionals
- Estudis de microbiota i salut intestinal
- Estudis de tòxics ambientals
- Proves genètiques
- Electroacupuntura de Voll (bioresonància)
L’objectiu no és acumular dades, sinó obtenir la informació que realment canviï el pla terapèutic. Cada prova ha de tenir una raó clara i una conseqüència pràctica.
Pilars terapèutics de la pediatria integrativa
La pediatria integrativa organitza diferents eines terapèutiques dins d’un abordatge mèdic global, estructurat i adaptat a cada infant. L’objectiu no és sumar tractaments, sinó integrar intervencions segures, raonades i coherents que ajudin a afavorir la regulació de l’organisme i a millorar la qualitat de vida infantil.
La microbiota intestinal té un paper fonamental en la regulació immunològica, neurològica i metabòlica. A la consulta es valoren aspectes relacionats amb la salut digestiva, els antecedents d’antibiòtics, les intoleràncies, l’alimentació i la inflamació intestinal de baix grau, amb l’objectiu d’afavorir un ecosistema intestinal més estable, menys inflamat i més ben connectat amb la resta de l’organisme.
Molts símptomes pediàtrics (dolor, trastorns digestius funcionals, problemes de son, ansietat) poden relacionar-se amb alteracions en la regulació del sistema nerviós autònom. El treball sobre la neuromodulació vagal busca afavorir estats de descans, digestió i reparació, ajudant a disminuir la hiperactivació simpàtica crònica i a millorar la regulació neurovegetativa.
Les eines poden incloure recursos senzills per activar el nervi vague i l’estimulació vagal mitjançant tècniques acupunturals indolores. Tot plegat es fa des d’un enfocament mèdic, estructurat i progressiu.
L’acupuntura pediàtrica és un tractament molt potent i sense efectes secundaris que actua sobre les vies del dolor. Utilitza tècniques adaptades i indolores, sovint sense agulles, com ara la làserpuntura. És un tractament amb resultats sorprenents i molt ben tolerat pels infants, ja que genera molt benestar.
La medicina tradicional xinesa aporta, a més, una visió funcional complementària que sempre s’integra amb el diagnòstic pediàtric convencional, sense substituir-lo.
L’ús de l’acupuntura es basa en l’evidència disponible en àmbits com:
- Dolor crònic: articular, abdominal o cefalea
- Nàusees i vòmits
- Trastorns digestius funcionals
- Alteracions del son i terrors nocturns
- Ansietat
- Tics
- Neurodivergència: TEA o PAS
- Oncologia pediàtrica
- Hiperreactivitat bronquial, asma i al·lèrgies
- Problemes de pell: èczema i urticària
- Dismenorrea en adolescents
La suplementació s’utilitza únicament quan hi ha dèficits demostrats o probables, o bé un raonament clínic sòlid per donar suport a una funció determinada, prioritzant sempre la seguretat, l’evidència disponible i les necessitats concretes de l’infant. L’objectiu és corregir mancances i donar suport als processos fisiològics, no substituir una alimentació adequada ni «medicalitzar» la infància amb suplements innecessaris.
Dins de les tècniques no farmacològiques, integrem recursos com la neuromodulació vagal transcutània i la fotobiomodulació.
La neuromodulació vagal transcutània ocupa un lloc molt interessant: és una manera d’estimular el nervi vague des de la superfície de la pell, sense procediments invasius, mitjançant impulsos elèctrics suaus sobre zones del pavelló auricular on hi ha branques sensorials accessibles del vague.
Des del punt de vista fisiològic, aquesta estimulació envia senyals cap als nuclis vagals del tronc cerebral i pot ajudar a equilibrar el sistema nerviós autònom, afavorint el to parasimpàtic (descans, digestió, reparació) davant de la hiperactivació simpàtica crònica (estrès, insomni, hipervigilància).
En la pràctica clínica, s’utilitza amb protocols definits, temps i freqüències controlats, i sempre com a complement, no com a substitut, d’altres intervencions mèdiques.
En un enfocament de pediatria integrativa, la neuromodulació vagal transcutània s’integra amb la higiene del son, la respiració diafragmàtica, el treball sobre la microbiota i, quan escau, l’acupuntura, amb un objectiu comú: ajudar el sistema nerviós de l’infant a sortir del mode d’«alerta permanent» i recuperar estats de calma i regulació.
La fotobiomodulació (ús mèdic del làser de baixa potència) pot ajudar, en indicacions concretes, a modular la inflamació, afavorir la reparació tissular i alleujar determinats tipus de dolor, especialment quan es coordina amb altres intervencions com l’acupuntura o la suplementació.
La medicina ambiental ens convida a revisar amb calma l’«ecosistema» de l’infant: la qualitat de l’aire interior, l’exposició al fum i als contaminants, la qualitat de l’aigua, l’excés de soroll, el tipus de llum nocturna i la càrrega de productes químics innecessaris a la pell i a la llar.
No es tracta d’espantar, sinó de prioritzar canvis assenyats i assolibles que, sumats a la resta del pla, creen un entorn més amable per al sistema immunitari, la microbiota, el sistema nerviós i el desenvolupament global de l’infant.
Àrees específiques de tractament i seguiment en pediatria integrativa
Quan parlem d’oncologia pediàtrica integrativa, no parlem de tractaments «alternatius» al protocol oncològic, sinó de tot allò que la medicina pot oferir, a més de la quimioteràpia, la cirurgia o la radioteràpia, perquè l’infant pateixi menys i visqui millor durant el procés.
La mirada integrativa parteix d’una idea senzilla i molt rigorosa: el tractament del càncer té un objectiu inqüestionable, controlar la malaltia, però al seu voltant apareixen símptomes i efectes secundaris que incideixen en tots els àmbits de la vida de l’infant: nàusees, dolor, fatiga, alteracions del son, ansietat, canvis digestius o pèrdua de pes.
L’oncologia pediàtrica integrativa es dedica precisament a aquesta perifèria del diagnòstic, a aquest territori on no es decideix el protocol de quimioteràpia, però sí com el viuen l’infant i la seva família.
Des de la pediatria integrativa, l’abordatge es basa en diversos pilars:
- Un treball acurat sobre la microbiota i la salut intestinal, clau en la tolerància digestiva, la inflamació de baix grau, la immunitat i l’estat general d’energia.
- La neuromodulació del sistema nerviós autònom, mitjançant neuromodulació vagal i, quan està indicada, acupuntura pediàtrica, per reduir l’ansietat, millorar el son i alleujar el dolor.
- L’acupuntura pediàtrica amb procediments sense agulles com a eina mèdica de neuromodulació i control simptomàtic (dolor, nàusees, malestar general), respectant estrictament la situació hematològica, les contraindicacions i la coordinació amb l’equip oncològic.
- Una nutrició adaptada al moment del tractament, a la gana real de l’infant i a la situació clínica.
- La suplementació només quan hi ha una justificació clara, un perfil de seguretat adequat en pediatria i absència d’interaccions amb la quimioteràpia o la medicació de suport.
Tot es fa amb un principi rector: res del que afegim no pot interferir en l’eficàcia ni en la seguretat del tractament oncològic.
La unitat integrativa escolta l’oncòleg, revisa la medicació, els cicles, les analítiques i els temps. No competeix; acompanya. No promet curacions; ofereix eines concretes per reduir el patiment i sostenir la qualitat de vida en un moment extraordinàriament exigent per a l’infant i la seva família.
Sota el gran paraigua de la neurodivergència conviuen diagnòstics diferents (TEA, PAS, TDAH, tics, síndrome de Tourette, dificultats d’aprenentatge i de regulació) que tenen una cosa en comú: descriuen maneres diferents de processar la informació, l’entorn i el propi cos.
L’abordatge holístic s’estructura en diversos nivells:
- El nivell neurològic i conductual, que continua sent competència de la neuropediatria, la psicologia, la psiquiatria infantil i les teràpies específiques recomanades (logopèdia, teràpia ocupacional, integració sensorial, intervencions conductuals, etc.).
- El nivell biològic i funcional, en què la pediatria integrativa aporta valor:
- Explorant el paper de la microbiota, la salut intestinal i la inflamació de baix grau
- Explorant l’exposició a tòxics i les condicions de l’entorn
- Identificant i corregint dèficits nutricionals rellevants, sempre amb analítica o criteri clínic
- Avaluant els patrons de son, la qualitat del descans i els ritmes circadiaris.
- El nivell de regulació del sistema nerviós autònom, especialment en infants amb hiperreactivitat, ansietat, hipersensibilitat sensorial o dificultats per reduir el nivell d’alerta.
En aquest context, l’acupuntura pediàtrica, la neuromodulació vagal i la suplementació es proposen com a intervencions simptomàtiques i reguladores per ajudar l’infant a assolir la seva «millor versió» i aprofitar al màxim totes les intervencions psicopedagògiques.
Dra. Esther Martinez Garcia
Metgesa especialista en Pediatria integrativa. Acupuntura mèdica. Neuromodulació. Nens i Adults
Preguntes freqüents sobre pediatria integrativa a Barcelona
La pediatria integrativa no és una especialitat a part ni substitueix la pediatria convencional. És una manera de fer pediatria que amplia la mirada clínica des d’un enfocament holístic, integrant la medicina basada en l’evidència amb eines complementàries segures i amb un suport raonable.
L’objectiu és comprendre l’infant de manera global, anar més enllà dels símptomes i valorar aspectes relacionats amb la microbiota, el sistema nerviós, el son, la inflamació, l’alimentació, l’entorn i la salut emocional.
No. La pediatria integrativa respecta i integra l’atenció del pediatre de referència i els tractaments convencionals quan són necessaris.
En àmbits com l’oncologia pediàtrica, l’abordatge integratiu no substitueix protocols com la quimioteràpia, la cirurgia o la radioteràpia, sinó que busca reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida de l’infant durant el procés.
La microbiota intestinal participa activament en la regulació del sistema immunitari, el sistema nerviós i el sistema endocrí.
Des de la pediatria integrativa es considera que l’intestí és un eix de comunicació constant amb el cervell i amb el sistema immunitari. Les alteracions de la microbiota poden influir en la inflamació de baix grau, els símptomes digestius, la regulació immunològica, el son, la conducta i el benestar general.
Dins de la valoració integrativa es tenen en compte l’alimentació, la salut intestinal, la qualitat del descans i els ritmes circadiaris, ja que tots aquests factors poden influir en la regulació del sistema nerviós autònom i en el benestar global de l’infant.
Per aquest motiu, a la nostra consulta de pediatria integrativa de Barcelona revisem l’alimentació real, el patró digestiu i els hàbits de vida com a part de l’abordatge clínic.
La neuromodulació vagal busca millorar el to parasimpàtic i disminuir la hiperactivació simpàtica crònica.
Pot ajudar a regular el sistema nerviós autònom, afavorir estats de descans, digestió i reparació, reduir la inflamació de baix grau i millorar símptomes relacionats amb l’ansietat, el dolor, els trastorns digestius funcionals o les alteracions del son.
En pediatria integrativa es pot dur a terme mitjançant recursos senzills, tècniques acupunturals indolores o neuromodulació vagal transcutània.
L’acupuntura pediàtrica utilitza tècniques molt ben tolerades pels infants i, en molts casos, sense agulles, com la làserpuntura.
És un tractament indolor, sense efectes secundaris i orientat a regular el sistema nerviós autònom, modular la inflamació i actuar sobre diferents símptomes funcionals.
La suplementació no s’utilitza de manera sistemàtica ni com a substitut d’una alimentació adequada.
Es planteja quan hi ha dèficits demostrats o probables, o quan existeix un raonament clínic sòlid que justifiqui donar suport a una funció concreta. Les decisions es prenen valorant els símptomes, les analítiques, l’evidència científica en població pediàtrica i la seguretat.
La pediatria integrativa entén la neurodivergència des d’una visió multidimensional.
A més del seguiment per neuropediatria, psicologia o psiquiatria infantil, es valoren aspectes biològics i funcionals com la microbiota intestinal, la inflamació de baix grau, l’exposició a tòxics, el son, els ritmes circadiaris i possibles dèficits nutricionals.
També s’hi poden incorporar eines com la neuromodulació vagal, l’acupuntura pediàtrica o la suplementació, amb l’objectiu d’afavorir la regulació del sistema nerviós i el benestar global de l’infant.
La medicina ambiental revisa l’entorn de l’infant i els possibles factors que poden influir en la seva salut: qualitat de l’aire, exposició al fum i als contaminants, qualitat de l’aigua, excés de soroll, tipus de llum nocturna o presència de productes químics innecessaris a la pell i a la llar.
L’objectiu no és generar alarma, sinó prioritzar canvis raonables que ajudin a crear un entorn més favorable per al sistema immunitari, la microbiota, el sistema nerviós i el desenvolupament infantil.
És recomanable aportar informes mèdics previs, analítiques, proves complementàries i la medicació o suplementació habitual de l’infant, especialment si ja hi ha seguiment per part d’altres especialistes o tractaments en curs.
Necessites un tractament en pediatria integrativa?
Demana una vista o sol·licita informació sobre la pediatria integrativa
La Dra. Esther Martínez t’acompanyarà en la millora del teu estat de salut