La medicina ambiental és la disciplina mèdica que s’ocupa d’estudiar la interacció entre l’entorn i la salut humana. Especialment, tot i que no exclusivament, es centra en els productes de síntesis que hem creat els humans, així com les radiacions electromagnètiques artificials.
La medicina ambiental és una disciplina transversal, ja que totes les patologies poden estar influenciades per l’entorn en el qual viu la persona.
En realitzar una visita mèdica tenim en compte la medicina ambiental per a poder orientar als nostres pacients des d’un punt de vista holístic, tant en l’evitació de les exposicions nocives com en la curació dels efectes d’aquestes.
Avaluem el risc ambiental i donem les recomanacions pertinents per a reduir-lo; així com estudiem els efectes nocius que l’entorn té en la salut de la persona i proposem una estratègia terapèutica amb l’objectiu de revertir-la.
En alguns casos demanem proves complementàries com podria ser un estudi dels Camps Electromagnètics (CEM) en el domicili, on es tenen en compte tant els CEM naturals (com les geopaties), com els artificials (WIFI, antenes de telecomunicacions pròximes, cablejat, entre altres).
Tothom està exposat a tòxics ambientals, ja que, actualment, l’exposició 0 és una utopia. Però hi ha persones més sensibles que unes altres i que desenvolupen més símptomes i de manera més precoç.
Així doncs, la medicina ambiental acompanya a les persones amb síndromes de sensibilització Central (SSC): com són la sensibilitat química múltiple (SQM), la electrohipersensibilitat, la fatiga crònica, el dolor crònic o la fibromiàlgia.
No obstant això, no són les úniques. El factor ambiental pot tenir molt de pes en altres malalties com el càncer, la síndrome de còlon irritable, la infertilitat, l’insomni, l’asma, la bronquitis crònica, o fins i tot el TDAH, entre altres.
Alguns senyals que ens han d’alertar d’una possible sensibilitat ambiental són: la picor d’ulls (pruïja ocular), l’aparició de noves al·lèrgies, la rinitis, la cefalea (mal de cap) amb determinades olors o en determinats ambients.
Els camps electromagnètics són camps que es produeixen per la presència d’objectes carregats elèctricament. Aquests poden ser tant d’origen natural (geopaties) com artificial (aparells electrònics).
Els efectes dels CEM sobre la salut estan àmpliament descrits en la literatura científica, fins i tot està descrit el mecanisme cel·lular pel qual es genera l’afectació.
Hem de procurar reduir la sobrecàrrega de CEM i evitar-los especialment a la nit.
Una geopatía és un corrent d’aigua subterrània. Poden ser les aigües freàtiques o, en el cas de les zones urbanes, els rius, rieres, rierols i torrents que s’han tapat per a edificar al damunt. El problema de les geopaties és que generen un CEM i, si dormim sobre d’una, aquest ens altera mentre descansem.
Els tòxics ambientals són tots aquells agents (denominats exposoma) que es troben en el nostre entorn i que contribueixen a la sobrecàrrega del nostre organisme i l’empitjorament de la nostra salut. Poden ser d’origen biològic (virus, bacteris, fongs), químic, o físic (CEM, soroll, entre altres.).
Són substàncies que penetren en l’organisme, a través de l’alimentació, l’aire que respirem, i tot el que ens posem a la pell (cosmètics, roba, etc.).
L’organisme no està preparat o li costa molt eliminar aquestes substàncies tòxiques que l’envolten. Diversos estudis des del camp de la medicina ambiental relacionen els tòxics ambientals amb efectes en la salut humana, desenvolupant una sèrie de malalties neurodegeneratives, autoimmunes, endocrines, cardiovasculars i metabòliques.
Si des de la medicina ambiental i integrativa detectem la possible presència d’un CEM recomanarem fer un estudi de geobiologia per part d’un professional qualificat. En funció dels resultats es duran a terme unes actuacions específiques en la llar.
Paral·lelament, mitjançant l’ús d’alguns suplements o recomanacions que suggerirem des de la medicina ambiental o mediambiental, podem pal·liar les conseqüències produïdes pels CEMs.
Des de la medicina ambiental recomanem principalment fer una alimentació basada en aliments reals (no processats), prioritzant aliments ecològics, utilitzant coccions adequades (vapor, bullit, forn, planxa) i evitant els envasos de plàstic, llaunes i paper d’alumini.
Els nens són els més sensibles als tòxics ambientals, ja que, proporcionalment al seu pes, respiren més, mengen més i contenen més aigua en l’organisme.
En medicina mediambiental o ambiental es parla de la importància dels primers 1000 dies del desenvolupament humà, que comprenen el desenvolupament embrionari i els 2 primers anys de vida com a període crític quant a l’exposició a tòxics.
El grau d’afectació depèn de múltiples factors, entre ells destaca: la càrrega i durada de l’exposició, l’estat de salut de la persona i la capacitat del seu organisme d’eliminar les substàncies tòxiques.
La Dra. Montserrat Noguera, la Dra. Padma Solanas i la Dra. Assumpta Mestre són les doctores que aborden la visita mèdica tenint en compte la medicina ambiental per a poder orientar en l’evitació de les exposicions nocives i en la curació dels efectes d’aquestes.
Dra. Montserrat Noguera
Dra. Padma Solanas
Assumpta Mestre
Demana una primera visita
O sol·licita informació i t’orientarem en quin dels serveis que oferim al Centre de Medicina Biològica pot donar resposta a les teves necessitats actuals i expectatives.
T’acompanyarem en el procés de millorar la qualitat de vida d’una manera integral i respectuosa.