Si parlem de reflexologia podal entenem que els peus són els protagonistes de la teràpia, però la seva importància va molt més allà. Els peus són els que ens sostenen alçats sobre el terra, al mateix temps que suporten amb fermesa tot el nostre pes i ens connecten amb la Terra. En certa manera, els peus són les nostres arrels.
Existeixen més de 70.000 terminacions nervioses en la planta de cada peu que, una vegada estimulades, poden enviar missatges a totes les zones del cos i el cervell a través del sistema nerviós autònom. També se sap que tota deformació o anomalia en ells revela una alteració anímica, més o menys intensa.
Què és la reflexologia podal
La reflexologia o reflexoterapia podal, també anomenada Teràpia de les Zones Reflexes dels peus (TZR) és un mètode bàsicament terapèutic, tal com el seu propi nom indica.
És una teràpia manual no farmacològica que no posseeix cap efecte secundari ni tampoc contraindicacions.
La seva aplicació correcta permet alleujar i curar algunes de les malalties més comunes, com, per exemple, lumbàlgies, còlics nefrítics, cefalees i altres malalties que desenvoluparem més endavant.
La reflexologia podal pot ser aplicada també des d’una altra perspectiva no estrictament terapèutica, com un simple mitjà -encara que molt eficaç!- de relaxació i benestar.
Es tracta d'una teràpia manual que no sols abasta l'estrictament el plà físic, sinó que també frega el camp de les emocions.
A diferència d’altres teràpies manuals, la Teràpia de les Zones Reflexes dels peus (TZR) posseeix una visió holística de l’ésser humà i, per tant, també de la salut i la malaltia.
Els peus són l’àrea d’intervenció terapèutica, però no s’ha de confondre amb un massatge de peus, sinó que és una estimulació amb intenció concreta i precisa.
Es realitza mitjançant pressions i altres manipulacions en punts concrets de la planta del peu per a produir una intensa irrigació i un estímul en la innervació nerviosa local, que té la capacitat de sanar o millorar totes les funcions d’òrgans i teixits de l’organisme.
Història de la teràpia
Com tants altres sistemes terapèutics, la reflexoteràpia podal ha experimentat un desenvolupament gradual al llarg de la història.
Amb el transcórrer del temps, ha deixat de ser una rudimentària pràctica terapèutica ancestral i intuïtiva, per a convertir-se en la teràpia manual més difosa avui dia, d’ampli ús en no pocs països del món.
La curació a través de les zones reflexes dels peus constitueix un dels procediments terapèutics més antics i universals que existeixen al planeta.
Fa milers d’anys, les diferents civilitzacions (la Xina, l’Índia, antic Egipte) coneixien les relacions i les possibilitats dels tractaments allunyats de l’òrgan o el teixit, tal com revela la TZR.
La recuperació moderna de la reflexologia podal arrenca amb els treballs duts a terme en 1915 pel metge estatunidenc William H. Fitzgerald, fundador de l’anomenada Teràpia Zonal.
Fitzgerald va dedicar bona part del seu afany investigador a demostrar de manera sistemàtica que era possible influir en els òrgans del cos humà a través de diferents punts de pressió.
Alguns anys després, a l’inici de la dècada dels 30 del segle passat, va ser la fisioterapeuta Eunice Sr. Ingham qui va prosseguir el camí obert per Fitzgerald. Basant-se en els principis d’aquest, i gràcies al seu acusat sentit de l’observació pràctica, Ingham, a diferència del seu predecessor, va centrar els seus esforços en l’estudi dels peus, conscient de la importància i el valor que aquests posseeixen per a la salut de la persona.
Doreen E. Bayly, una de les seves alumnes, va introduir la reflejoterapia podal a Gran Bretanya, en 1966.
Una altra deixebla, Hanne Marquardt, amb qui hem col·laborat al llarg de més de trenta anys i a qui ens uneix una gran amistat, va fer el mateix a Alemanya, creant l’escola que porta el seu nom i que nosaltres vam introduir al nostre país, l’any 1984, de la mà de la infermera britànica Ann Lett, directora de la secció anglesa d’aquesta escola.
La reflexologia podal per al tractament de malalties
Com que la Teràpia de les Zones Reflexes dels peus (TZR) activa la força curativa de l’organisme, és beneficiosa per a les persones sanes, i per a les persones amb qualsevol simptomatologia o malaltia.
Una persona sana normalment no té dolor als peus, i els peus estan calents, elàstics molt irrigats.
Quan els peus es tornen freds, amb poca mobilitat, o apareixen infeccions per fongs, callositats, esquerdes, alteració en les ungles, es redueix l'angle longitudinal o transversal, és senyal, generalment, de manifestacions reflexes de sobrecàrrega orgànica.
Aquestes sobrecàrregues poden aparèixer ràpidament, o poden ser d’evolució més lenta en setmanes o mesos, i les podem apreciar sota la pell com a dipòsits.
Moltes vegades descobrim zones reflexes doloroses i no coincideix amb el fet que el pacient tingui molèsties en l’òrgan i teixit corresponent.
Atès que l’ésser humà és una unitat vital dinàmica, on tot està interrelacionat, és comprensible que el cos intenti primer neutralitzar els seus trastorns tant de temps com li sigui possible.
En aquest estat previ, el dolor en punts del peu ja ens indica possibles malalties posteriors.
Aquesta observació obre totes les possibilitats a un canvi profund, en l’estat inicial d’una malaltia, per tant, la teràpia de les zones reflexes dels peus (TZR) és important en la prevenció de la malaltia i en preservar la salut.
Quines malalties es poden tractar amb reflexologia podal
Al nostre Centre de medicina integrativa recomanem especialment la reflexologia podal a pacients amb:
- Sobrecàrregues i dolor muscular (trastorns posturals, síndrome cervical i lumbar, contraccions musculars, limitació en la mobilitat articular)
- Trastorns digestius
- Dismenorrea i altres trastorns funcionals del cicle menstrual
- Refredats o sinusitis
- Sobrecàrregues limfàtiques
- Mal de cap
- Insomni
- Estrès
- Angoixa
- Asma
- Malalties neurològiques
- Disfunció renal o còlics nefrítics
- Embaràs
A propòsit de les cefalees, en un estudi clínic que realitzem, l’any 1988, en col·laboració amb el servei de neurologia de l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona, publicat més tard en la revista mèdica Natura Medicatrix.
Vam poder demostrar que la reflejoterapia podal és tan efectiva com la flunaricina, que era el medicament més habitual utilitzat llavors per a la prevenció de les migranyes, pel que respecta a la profilaxi en pacients amb cefalees recurrents.
Amb l’avantatge afegit que la reflejoterapia podal és una teràpia manual no farmacològica que no posseeix cap efecte secundari ni tampoc contraindicacions.
Qui hauria d'administrar una sessió de Teràpia de les Zones Reflexes dels peus
Com a teràpia curativa hauria de ser administrada sempre per un terapeuta competent i experimentat, i més encara en persones malaltes.
Aquesta és la raó per la qual els cursos de formació de l’escola de Hanne Marquardt han estat des de sempre dirigits exclusivament a professionals de la salut: personal mèdic, personal d’infermeria i fisioterapeutes.
Com es realitza una sessió de reflexoterapia podal o Teràpia de les Zones Reflexes dels peus
Les mans, que són l’eina de treball del terapeuta, són capaços de modificar les condicions del pacient.
La sessió de reflexologia podal al nostre centre de Barcelona transcorre amb el pacient estirat a la llitera, amb temperatura i ambients còmodes que faciliten la relaxació.
Com a terapeutes exercim pressions amb els dits de les mans, en tots els punts de la planta del peu i zones reflexes dels peus, posant més atenció a punts més dolorosos i zones que cridin l’atenció.
Observem les reaccions que pugui tenir la persona, adaptant en tot moment el tractament.
Quan efectuem el tractament, tenim també l’opció de fer estímuls sedants o tonificants en els diferents punts de pressió depenent de les necessitats de la persona.
La sessió de reflexologia podal té una durada d’entre 45 min i 55 min i la periodicitat pot ser variable, però en general és d’una vegada per setmana durant unes 5 a 10 setmanes, depenent de cada persona.
També es pot establir una periodicitat de manteniment fent sessions cada tres setmanes o un mes.
Beneficis i contraindicacions de la reflexologia podal
En el pla físic, augmenta la relaxació, el to vital, produeix una neteja dels òrgans de depuració i conseqüentment una desinflamació dels teixits, el que es tradueix en un millor funcionalment cel·lular, millor funcionalment d’òrgans i sistemes.
La reflexologia podal en l’àmbit emocional i psicològic fa augmentar l’estat d’ànim i l’estabilitat emocional, equilibra els sistemes nerviós simpàtic i parasimpàtic, permetent la regeneració de l’organisme i augmentant la capacitat d’autocura.
El tractament sempre s’adapta en el moment en què es troba la persona, per tant, les contraindicacions són pràcticament inexistents.
Cal evitar fer el tractament complet en casos de malalties en fase aguda que cursen amb febre alta, malalties que precisen IQ amb inflamació important de sistema venós o sistema limfàtic.
Durant els primers tres mesos d’embaràs no s’aconsella fer la teràpia.
La reflexologia podal i els punts de pressió a la planta dels peus
A diferència d’altres teràpies manuals, la reflexoterapia podal posseeix una visió holística de l’ésser humà i, per tant, també de la salut i la malaltia.
Segons Hanne Marquardt, quan dues parts del cos humà són semblants, per molt allunyades que estiguin entre si, vol dir que entre elles existeix una relació.
T’has fixat en la similitud que existeix entre la forma d’un peu i la d’una persona asseguda?
En altres paraules, podríem afirmar que el macrosistema en què es constitueix la persona, amb tota la seva complexitat, es troba representat en diferents microsistemes i un d’aquests és el peu.
Tots els òrgans i teixits del cos tenen la seva corresponent zona reflexa als peus. Aquestes zones reprodueixen fidelment en una àrea reduïda l’estat de salut de l’ésser humà a cada moment.
En aquest sentit, la reflexologia podal es basa en una regla ben senzilla: treballant sobre el microsistema pots influir en el macrosistema, ja que totes les anomalies que aquest últim pateix apareixen reflectides en el primer.
El dolor constitueix un element fonamental i positiu en la teràpia de les zones reflexes dels peus. No es tracta, doncs, d’una espècie d’enemic contra el qual cal lluitar fins a acabar amb ell.
El dolor és una forma que té el cos de demanar ajuda.
Un peu sa és un peu no adolorit.
Quan una part del cos presenta alguna anomalia, la seva zona reflexa al peu fa mal en tocar el punt de pressió.
El dolor és com els senyals de trànsit: ens alerten i indiquen les zones que necessiten ajuda terapèutica perquè l’organisme curi o millori.
Cos, línies longitudinals i punts de pressió del peu
El cos està dividit en deu línies longitudinals que acaben en cadascun dels dos dels peus i de les mans. Aquestes línies les va descriure per primera vegada W. Fitzerald i posteriorment van ser ampliades per la terapeuta i professora Hanne Marquardt.
A partir d’aquestes divisions longitudinals podem fer correspondències.
Per exemple, les zones medials del cos es reprodueixen a la cara interna dels peus i el dit polze, així com les zones laterals es reflecteixen a les cares laterals dels peus.
El cos també té tres línies divisòries transversals, que divideixen cap i tòrax, tronc i pelvis. A partir d’aquestes línies establim el mapa de correspondències de teixits, òrgans, sistemes del cos en les zones reflexes dels peus.
La importància de reconnectar amb els nostres peus
Per a la majoria de les persones, els peus compten molt poc. Podria dir-se que els peus són alguna cosa així com el tercer món del nostre cos, valgui l’expressió.
En paraules de la pròpia senyora Marquardt, un dels objectius de la teràpia de les zones reflexes dels peus és rescatar de l’oblit i la marginació una part important de nosaltres mateixes.
Els peus connecten amb tots els processos que es produeixen a la vida i a través d’ells expressem moltes de les nostres emocions. Els peus no sols ens permeten arrencar a córrer, sinó que també manifesten l’alegria, la tristesa i part de la nostra vivència més íntima i espiritual.
Així doncs, la teràpia de les zones reflexes dels peus, reflexoterapia o reflexologia podal, permet que ens acostem a una part rebutjada de nosaltres mateixos.
És molt el que es pot fer per una persona tocant els seus peus.
Article redactat per:
Terapia de las zonas reflejas de los pies. Marquardt, H. (1986). Editorial Urano.
Manual Práctico de la Terapia de las zonas reflejas de los pies. Marquardt, H. (2015). Editorial Urano.
Dra. M. Noguera. La Reflexología podal en el tratamiento de las cefaleas. Natura Medicatrix: Revista médica para el estudio y difusión de las medicinas alternativas, ISSN 0212-9078, Nº. 42 (Invierno), 1995-1996, págs. 32-33
Dra. M. Noguera. La terapia de las zonas reflejas de los pies en los pacientes terminales de cáncer. Natura Medicatrix: Revista médica para el estudio y difusión de las medicinas alternativas, Nº. 56, 2000, págs. 26-33
La fuente de la salud. Una aproximación a la medicina integrativa. Montserrat Noguera, N., Solanas P. (2015). Editorial Paidós.
