L’ozó és una forma al·lotròpica de l’oxigen. A partir de l’oxigen medicinal (O2), i mitjançant d’un procés físic, es poden separar els dos àtom que el constitueixen, obtenint l’ozó (O3), format per un àtom (O) i una molècula (O2) d’oxigen. L’ozó té diverses aplicacions, des de la depuració d’aigües residuals fins a l’ús medicinal, que aquí ens interessa.
L’ozonoteràpia consisteix a utilitzar l’ozó amb finalitats terapèutiques, ja sigui com a teràpia complementària o bé com a tractament únic.
Aquests són els principals efectes de l’ozó sobre l’organisme:
- Germicida d’ampli espectre: inactiva bacteris, virus i fongs.
- Activador del metabolisme dels glòbuls vermells, tot augmentant la cessió d’oxigen als teixits.
- Modulador del sistema immunològic.
- Activador dels enzims antioxidants de les cèl·lules, combatent d’aquesta manera l’estrès oxidatiu.
- Analgèsic i antiinflamatori, la qual cosa ens permet disminuir l’ús de fàrmacs.
L’ozó es pot administrar per diferents vies:
- Via tòpica: en contacte amb la pell.
- Infiltracions: articulacions, músculs.
- General.
- Intrarectal.
L’ozonoteràpia està indicada en múltiples trastorns, els més freqüents dels quals són:
- Artrosi de genoll i maluc.
- Mals d’esquena (cervicàlgia, dorsàlgia, lumbàlgia).
- Contractures musculars. Punts gatell.
- Arteriesclerosi cerebral i/o de les extremitats inferiors.
- Colitis ulcerosa, malaltia de Crohn.
- Teràpia complementària en pacients oncològics.
- Síndrome d’astènia crònica, fibromiàlgia.
- Malalties reumàtiques i autoimmunes.
