Solució als problemes gastrointestinals

Solució als problemes gastrointestinals

Com està el teu sistema digestiu? aquesta és una de les preguntes que són presents en cada consulta que fem existeixin o no problemes gastrointestinals.

Hi ha pacients que responen que està tot bé, que no tenen molèsties intestinals o problemes gastrointestinals, però pot ser que no sàpiguen què és tenir un sistema digestiu sense símptomes i saludable.

Un aparell digestiu saludable és quan:

  • No hi ha símptomes ni molèsties intestinals (dolors, inflor, pesadesa, dolor fort als intestins, entre altres).
  • Absorbim els nutrients de manera correcta.
  • Tenim una freqüència d’evacuació entre 1-3 vegades al dia, amb una correcta consistència uniforme.
sensibilidad quimica multiple, diagnóstico y tratamiento con electroactpuntura de voll (EAV)

Llavors, què seria un aparell digestiu no saludable?

En aquest article aprofundirem en aquests casos, ajudant a identificar els diferents tipus de problemes gastrointestinals, les seves possibles causes i com poden ser tractats.

Índex de continguts

Tipus de problemes i molèsties gastrointestinals

Existeixen algunes molèsties intestinals que s’associen ràpida i fàcilment a problemes gastrointestinals.

Encara que hi ha altres símptomes molt freqüents en la població que no és tan comú que s’asociïn a trastorns intestinals.

molestias intestinales más comunes

Quins són els problemes gastrointestinals més comuns?

Quan hi ha problemes en el sistema digestiu, la simptomatologia pot ser molt variada. Els símptomes que s’associen més fàcilment als trastorns digestius poden ser:
  • Els gasos
  • El dolor abdominal o “a la boca de l’estómac”
  • La cremor
  • Restrenyiment crònic o descomposició (diarrea) crònica. Sovint ens trobem amb persones que sofreixen restrenyiment crònic o descomposició (diarrea) crònica i ni tan sols són conscients que és un problema. En algunes ocasions més greus, la diarrea, pot anar acompanyada de moc i sang en la femta.
  • Còlon irritable, síndrome en el qual es dona alternança de períodes amb descomposició i altres períodes de restrenyiment (cal destacar que per a nosaltres el còlon irritable no és un diagnòstic sinó una descripció simptomàtica que ens permet indagar i buscar la causa que l’està originant).
  • Hemorroides, un problema gastrointestinal molt sovint associat a restrenyiment.

Les deposicions ens donen molta informació sobre l'estat de salut del nostre sistema digestiu.

És per aquest motiu que, a la història clínica que realitzem abans de qualsevol visita mèdica en medicina integrativa i holística, sempre tenim en compte la freqüència amb la que el pacient va al bany, la consistència de la femta, el seu color i flotabilitat i qualsevol canvi pel que fa a aquestes característiques.

Quins són els símptomes que comunament no s'associen als trastorns intestinals?

A part de la simptomatologia pròpiament digestiva, els trastorns gastrointestinals poden donar símptomes fora del sistema digestiu.

Són senyals allunyats del que habitualment s’associa als problemes gastrointestinals comuns:

  • L’afonia, la ronquera o la tos persistent, poden ser deguts a la cremor, també anomenat reflux gastroesofágico.
  • Ansietat i depressió, o altres símptomes psíquics o neurològics.
  • Malalties autoimmunitàries o degeneratives (o l’empitjorament d’aquestes).
  • Dermatitis atòpica o altres afeccions cutànies.
  • Asma o bronquitis de repetició, entre altres afeccions respiratòries
exploración de síntomas queno se asocian a los trastornos intestinales

L’aparell digestiu té una estructura única que fa que sigui un sistema primordial en la salut neurològica, immunitària i endocrina. És per això que quan hi ha una alteració de la barrera intestinal podem trobar els símptomes esmentats anteriorment.

És fonamental diagnosticar correctament la simptomatologia associada a l'intestí per a poder establir un tractament adequat.

Possibles causes de problemes intestinals

L’intestí és una víscera molt especial. Està en contacte amb el medi extern, a través de tot el que entra per la boca, igual que la pell.

Però a diferència de la pell, l’intestí té un paper fonamental d’absorció dels nutrients necessaris que abasteixen a tot el cos. Per a poder realitzar aquesta funció ha de ser porós sense deixar passar perills.

És per això que està dotat d’una triple capa: la microbiota intestinal, les cèl·lules del propi intestí que formen una barrera i el sistema limfàtic associat a l’intestí (una capa ben gruixuda de cèl·lules immunitàries que constitueixen el 80% de les cèl·lules immunitàries totals de l’organisme).

Com es relaciona la microbiota amb els trastorns intestinals

En els últims anys sembla que s’ha posat de “moda” parlar de la microbiota, encara que realment podríem pensar que PER FI s’ha començat a parlar de la influència que tenen els microorganismes que tenim als intestins en la nostra salut.

microbiota intestinal e inflamación intestinos

Als nostres intestins tenim aproximadament 100 bilions, sí!!, bilions de bacteris “bons”, a més trobem també arqueges, fongs i protozous, entre altres. A tot aquest conjunt de microorganismes li diem microbiota intestinal.

I pot ser que et preguntis, quan es comença a formar aquesta microbiota? Has sentit parlar dels 1.000 dies del bebè?

Els 1.000 dies del bebè es compten des del moment en què és concebut fins als 2 anys de vida, es tracta d’un període crucial per a aconseguir el millor desenvolupament i salut a llarg termini. Es pensava que l’intestí del bebé era colonitzat en el moment de passar pel canal del part a partir de la microbiota vaginal de la mare, però els últims estudis afirmen que al cordó umbilical matern hi ha alguns components de microbiota, que depenen de la microbiota intestinal i vaginal de la mare durant l’embaràs, i també s’ha vist que la lactància materna té un paper fonamental en la consolidació de la microbiota intestinal. Per tant, la formació de la microbiota del bebè està influïda pel part, l’embaràs i la lactància. Sumat a altres nombrosos factors, sobretot ambientals, que influeixen en la formació de la microbiota intestinal, com són l’entorn familiar i presència o no d’animals a la vida del nostre bebè.

Per això és tan important que les mares tinguin una microbiota saludable. El més aconsellable és treballar-la abans de l’embaràs, però també es pot tractar durant el mateix embaràs.

evitar molestias intestinales y favorecer la microbiota del bebe

La salut intestinal de la mare determinarà la colonització intestinal del bebè i influirà en tota la seva vida.

A partir dels 2 anys la microbiota es va conformant com una microbiota madura, canviant cap a la de l’adult en funció de la seva alimentació, el medi en què visqui i els fàrmacs que hagi pres, sobretot, antibiòtics.

Tot això determinarà la tendència a sofrir un cert tipus de malalties que apareixen a la infància, com les bronquitis, al·lèrgies, i els problemes de pell com les dermatitis atòpiques; en les quals l’estat dels intestins juga un paper primordial en la seva evolució.

  • Ens protegeix de la colonització d’altres bacteris nocius per a la nostra salut.
  • Col·labora en la digestió dels aliments.
  • Actua en l’absorció dels nutrients que necessitem per a estar sans.
  • Contribueix en la producció d’algunes vitamines.
  • Forma part de la barrera que han de tenir els nostres intestins per a què les substàncies tòxiques no passin al torrent sanguini.
  • Té un paper importantíssim en la regulació del nostre sistema immunitari.
  • Afavoreix la relació entre l’intestí i el cervell, tan important per a una bona salut emocional.

Els nostres intestins, també anomenats “segon cervell” fan molt per la nostra salut i immunitat.

Gran part de les malalties que sofrim estan relacionades amb un estat intestinal deficitari.

Aquest funcionament alterat provocarà que estiguem inflamats, intoxicats, amb sensibilitats alimentàries que ens donen molts problemes o patologies gastrointestinals de les quals parlarem seguidament:

Disbiosis o disbacteriosis, què és?

La disbiosis és el desequilibri de l’estructura i de la funció normal de la microbiota.

Aquests canvis quantitatius i/o qualitatius en la seva estructura i, conseqüentment, en el seu funcionament impliquen un risc per a la salut, ja que redueixen la capacitat d’absorció dels nutrients necessaris.

Què pot afavorir l'aparició de disbiosis al nostre sistema digestiu?

Les causes poden ser externes o internes:

Tradicionalment, la disbiosis s’ha associat a trastorns digestius més comuns, esmentats anteriorment. Encara que actualment també s’ha associat a la predisposició de sofrir diferents tipus de malalties.

La disbiosis comporta un sobre creixement de bacteris “dolents” en l’Intestí prim (anomenada SIBO) i/o en l’intestí gros (coneguda com LIBO); també pot anar associada a la presència de microorganismes patògens com a amebes, paràsits o fongs o al sobre creixement de fongs (LIFO i SIFO).

trastornos intestinales disbiosis o disbacteriosis
  • Seguir una mala alimentació rica en:
    • Sucres
    • Aliments processats (paquets industrials…)
    • Greixos oxidats (fregits)
    • Greixos trans (olis vegetals parcialment hidrogenats)
    • Blat modern i les seves preparacions: galetes, brioixeria, pa o pasta
    • Excés de proteïnes
    • Excés de làctics, especialment de vaca i de mala qualitat
    • Excés d’estimulants: cafè, te…
    • Edulcorants artificials (sacarina, E-954/ sucralosa, E-955/ aspartam, E-951) i altres additius
  • Dietes pobres en fibra, vitamines i minerals
  • Insuficient masticació
  • Dietes mal equilibrades
  • Ús/abús de fàrmacs
  • Estrès físic o psíquic
  • Radiacions, ultrasons i tòxics mediambientals
  • Falta de moviment i exercici físic
  • Hàbits tòxics com tabaquisme i alcohol.
  • Falta de contacte amb la natura
  • Excessiva higiene
  • Canvis del pH
  • Dèficit d’àcid clorhídric. Freqüent a partir dels 40 anys, o si prenem inhibidors de la bomba de protons (antiàcids, els mal-anomenats, “protectors d’estómac”)
  • Dèficit d’enzims pancreàtics
  • Alteracions de la mobilitat intestinal, restrenyiment
  • Malalties hepàtiques o pancreàtiques
  • Envelliment (disminueixen les bifidobacteries)
  • Factors ambientals: estrès, contaminació, pesticides
  • Infeccions intestinals: salmonel·les, paràsits, fongs, entre altres

Com podem sospitar que tenim una disbiosis intestinal?

Un dels primers símptomes és l’aparició de gasos i de ventre inflat quan mengem alguna cosa, rots, nàusees, restrenyiment o diarrees amb femta olor de peix, flatulències pudents, mal de cap, caiguda de cabell, entre altres.

Quines conseqüències pot tenir una disbiosis?

  • Quan tenim una disbiosis als nostres intestins apareix un sobre creixement dels bacteris de putrefacció i s’incrementa la fermentació bacteriana de les proteïnes que provocarà gasos generalment mal olientes.
  • Aquestes substàncies fermentades produiran amoníac, amines fenols, i índoles molt tòxiques, que el fetge ha de convertir en urea o altres productes de degradació per a poder ser expulsats per l’orina.
  • Si la disbiosis és important i el nostre fetge no pot fer correctament el seu treball de degradació d’aquests tòxics, pot aparèixer embotament mental, somnolència, lleugera dificultat per a parlar, hipersensibilitat a la llum i al soroll, alteracions del somni, palpitacions, dolors musculars, marejos, desmais, alteracions al Sistema Immune, hepàtica, disfunció de l’eix hipotàlem-hipòfisi.
  • Permeabilitat intestinal amb les seves conseqüències.
  • Augment d’histamina intestinal que provoca l’aparició de cefalees, migranyes, somnolència, irritabilitat, cansament, augment de pes, tensió arterial.
  • La disbiosis afavoreix l’aparició de:
    • Problemes de la pell (dermatitis, al·lèrgies, èczemes…)
    • Trastorns metabòlics com l’obesitat, diabetis, i la síndrome metabòlica en el qual apareixen la hipertensió, diabetis i colesterol.
    • Malalties inflamatòries intestinals com el còlon irritable, el Crohn i la colitis ulcerosa, la celiaquia, diarrees cròniques.
    • Càncer colorectal.
    • Alteracions del Sistema Nerviós com el trastorn d’espectre autista, o alteracions emocionals (depressió, astènia, ansietat, insomni…)
    • Sobrecàrrega i descompensació hepàtica.

Com es diagnostica una disbiosis intestinal?

En cas de sospita de disbiosis al Centre de Medicina Biològica de Barcelona utilitzem diferents mètodes per a fer el diagnòstic: testar els probiòtics que et poden ajudar mitjançant l’Electroacupuntura de Voll i sol·licitar un examen de femta (o Test de disbiosis intestinal) per a veure l’estat dels intestins o d’orina per a veure els metabòlits que s’eliminen.

sensibilidad quimica multiple, diagnóstico y tratamiento con electroactpuntura de voll (EAV)

Els exàmens de femta són complets perquè no sols podem veure si hi ha disbiosis, sinó conèixer amb gran exactitud l’estat dels nostres intestins: si hi ha permeabilitat intestinal, paràsits, fongs…, i veure les conseqüències que aquestes alteracions produeixen en ells.

Tota aquesta informació ens permet fer un tractament de regulació entre les famílies de bacteris més freqüents i corregir així els trastorns que una microbiota alterada pot provocar al nostre organisme.

Alteracions de la microbiota

Els patògens (virus, bacteris, protozous o fongs) es poden instal·lar al nostre intestí per tres motius:

  • Són molt virulents i entrar en contacte amb ells implica infecció.
  • Hi ha un desequilibri de la microbiota (disbiosis) que implica un sobre creixement d’alguns microorganismes que poden passar a ser patògens.
  • Hi ha una disbiosis que permet l’espai perquè s’instal·lin alguns patògens a priori poc virulents.

Per al diagnòstic de qualsevol d’aquests patògens podem usar tant els tests de femta com el test de Electroacupuntura de Voll (EAV).

Els patògens poden ser:

En el cas del SIBO existeix una prova específica, a part dels tests de femta i el test de EAV.

Es tracta de la prova d’aire aspirat de lactulosa –que no té res a veure amb la lactosa i que és un dels “aliments preferits” dels bacteris– per a mesurar els nivells d’hidrogen i metà, dos gasos que produeixen els bacteris quan fermenten.

Si hi ha un excés de bacteris del còlon en l’intestí prim, els nivells d’hidrogen o metà seran anormalment elevats de manera prematura indicant un SIBO. Segons que gas s’hagi elevat ens indica un tipus de sobre creixement o un altre.

  1. Dieta FODMAP: evitar carbohidrats de ràpida fermentació, per a aconseguir disminuir l’aliment dels bacteris presents en l’intestí prim.
    Aquesta pauta nutricional que establim en el nostre servei de Nutrició integrativa podrà ser de gran ajuda per a baixar la fermentació en l’intestí gros, però s’ha de seguir entre 1-3 mesos com màxim. Després adaptem la pauta nutricional, per a cada pacient.
  2. Teràpia antibiòtica, bé amb fàrmacs o amb fitoterápicos.
  3. Recuperar l’àcid de l’estómac, i una adequada regulació de la producció de bilis i enzims pancreàtics.
  4. Espaiar els menjars cada 4 hores per a facilitar el correcte vaciamiento en els segments proximals del sistema digestiu i evitar així l’acumulació de bacteris en aquesta zona.
  5. Gestión de l’estrès.

Al·lèrgies, intoleràncies i sensibilitats alimentàries

Les intoleràncies i sensibilitats alimentàries poden ser tant causa com conseqüència dels trastorns intestinals.

Les al·lèrgies no sempre tenen relació amb l’estat del sistema digestiu.

A vegades les persones poden reaccionar davant la ingesta de determinats aliments de manera anòmala i presentar reaccions adverses. Un aliment favorable per a una persona pot no ser-ho per a una altra.

Això es pot donar mitjançant el sistema immunitari, és el cas de les al·lèrgies i les sensibilitats; o sense que aquest intervingui, és el cas de les intoleràncies alimentàries.

És important realitzar un diagnòstic correcte amb el Test d’intoleràncies alimentàries i establir un tractament adequat que diferirà segons cada cas.

En l’al·lèrgia s’ha d’excloure l’aliment de manera permanent. Per exemple, una persona amb al·lèrgia als cacauets no ha d’ingerir cacauets o productes elaborats que puguin contenir cacauets.

En el cas de les intoleràncies s’ha d’excloure l’aliment o grup d’aliments implicats, però a vegades es pot suplementar amb l’enzim deficitari específic de cada cas.

A més, en alguns casos les intoleràncies són secundàries a la inflamació d’intestins i, en millorar aquesta, poden revertir o disminuir la simptomatologia associada.

En la sensibilitat alimentària es realitzarà una dieta, durant un temps variable, excloent el/els aliments als quals presenta sensibilitat. Paral·lelament, es treballarà per a millorar l’intestí i una vegada l’organisme estigui regulat es reintroduiran els aliments de manera progressiva per a valorar tolerància.

Segons els casos serà necessària la suplementació amb pre/probiòtics, aminoàcids i oligoelements amb micronutrició o nutrició ortomolecular.

Celiaquia

La malaltia celíaca és una malaltia deguda a una reacció anòmala al gluten (una proteïna d’alguns cereals).

És una de les malalties gastrointestinals més coneguda. Així i tot està infradiagnosticada i sovint ens trobem amb adults als quals els realitzem aquest diagnòstic.

 

Es coneix menys, encara que cada vegada és més freqüent, la intolerancia al gluten no celíaca, una malaltia que dona malestar, sovint molt intens, quan es consumeix gluten, encara que la persona no sigui celíaca.

Hi ha moltes teories sobre per què cada vegada és més freqüent, com l’ús de pesticides o la gran prevalença de la permeabilitat intestinal.

celiaquia, dolor fuerte en los intestinos

Mala alimentació

Com comentàvem en apartats anteriors, la microbiota funciona com un òrgan més del nostre cos i és de vital importància.

A part de les funcions que anteriorment hem descrit, existeix una gran connexió que es coneix eix microbiota-intestí-cervell.

Nostra microbiota i intestí, són capaços de modular el nostre comportament i poden arribar a guiar la nostra preferència a uns aliments o altres. Així com controlar la nostra sensació de fam i sacietat.

Alguns patògens, com les càndides, ens demanen els aliments que necessiten: és molt freqüent en les candidiasis intestinals sentir desig excessiu de dolços perquè les càndides s’alimenten bàsicament de sucres simples.

Com hem comentat anteriorment, una mala alimentació, ja sigui per una dieta desequilibrada o pel consum d’aliments inflamatoris, ens pot produir una disbiosis intestinal.

Antibiòtics i altres fàrmacs

Els antibiòtics són medicaments dissenyats especialment per a matar bacteris.

El problema és que no són específics per a un sol bacteri, sinó que cada antibiòtic té un rang d’acció que abasta molts microorganismes diferents.

És per això que, quan realitzem un tractament antibiòtic, danyem poc o molt la nostra microbiota intestinal.

És molt important donar suport a l'intestí quan prenem antibiòtics, si això no es fa podem trobar-nos amb trastorns tant a curt com a llarg termini.

Molts altres fàrmacs tenen un impacte en el nostre microbioma intestinal. I d’aquí alguns efectes adversos.

És un dels motius pels quals al nostre Centre de Medicina Biològica de Barcelona sempre procurem receptar els mínims fàrmacs i només quan són realment necessaris. Quan és així, donem suport a la microbiota si és necessari.

Emocions

Les emocions poden ser causa i conseqüència dels problemes intestinals.

Hem parlat de l’eix microbiota-intestí-cervell i de com la microbiota pot influenciar a les nostres emocions.

S’ha relacionat, per exemple, l’estat de l’intestí amb patologies com la depressió o l’ansietat i cada vegada hi ha més estudis científics en aquesta direcció.

molestias intestinales y relación entre intestinos y cerebro

Però l’eix també funciona en l’altra direcció en la qual és el cervell, que influeix en l’intestí i la microbiota.

Tots coneixem expressions com “se’m fa un nus a l’estómac” i segur que tenim un conegut que ha de córrer al bany quan sofreix estrès.

L'estrès emocional, la inadaptació a situacions externes, i altres factors ambientals externs, són una sobrecàrrega per a l'organisme i influeixen totalment en nostra microbiota i en el funcionament adequat del sistema digestiu.

El qual repercutirà en la salut i vivacitat de la resta de l’organisme i sobretot de la salut mental, de l’estat anímic, la motivació i el somni.

Químics i camps electromagnètics (CEM)

Molts productes químics, així com els camps electromagnètics artificials, han demostrat que tenen la capacitat de generar permeabilitat intestinal, alterant, per tant, la barrera intestinal i produint símptomes secundaris a aquest fet.

Els metalls pesants, per exemple, presents en els empastaments d’amalgama o en els peixos de gran tamany, poden alterar la microbiota intestinal alterant la barrera. D’igual manera, els pesticides, entre molts altres químics.

Al nostre centre de salut integrativa, avaluem des de l’òptica de la medicina mediambiental el risc de químics i camps electromagnètics artificials i donem les recomanacions pertinents per a reduir-lo.

Com tractar els problemes gastrointestinals

A consulta ens arriben nombroses demandes sobre com desinflamar l’estómac o els intestins i treure els gasos; així com alleujar o solucionar els problemes gastrointestinals i com prevenir-los.

Com hem comentat amb anterioritat, el primer a tenir en compte abans de realitzar un tractament és efectuar un bon diagnòstic que ens ajudi a descobrir l’origen de les molèsties o trastorns intestinals.

Una vegada identificat el factor o els factors que estan causant els problemes gastrointestinals, abordarem el tractament des d’una visió integrativa amb diferents variants:

Suplementació:

Probiòtics, enzims, glutamina i omega-3.

Per a tractar els problemes gastrointestinals el primer és establir un bon diagnòstic etiològic, és a dir, esbrinar la causa real del problema.

Sovint amb la Electroacupuntura del Voll (EAV) serà suficient i en alguns casos haurem de demanar proves diagnòstiques específiques com un test de femta (Test de disbiosis intestinal).

En tots els casos caldrà restablir la integritat de la barrera intestinal mitjançant una suplementació específica per a cada cas: pre i probiòtics per a restablir la microbiota intestinal, glutamina i omega-3 per a reparar la mucosa, per exemple. També poden ser útils l’àloe vera o el kuzu entre altres productes.

En cas que hi hagi microorganismes patògens, caldrà eliminar-los, amb fàrmacs o fiteoteràpics específics, mentre es treballa per a restablir la microbiota.

Després podem afegir una ajuda amb enzims digestius, betaína (si patim d’una hipoclorhidria)… tot això, ens pot ajudar en el procés, mentre recuperem les bases.

Caldrà retirar els factors ambientals desencadenants com poden els químics, les intoleràncies o els CEM.

I l’alimentació pautada des de la nutrició integrativa serà un factor clau en el tractament i el manteniment posterior de la salut.

Millorar l'alimentació:

Menjar aliments reals, de temporada i evitar tot producte processat.

Espaiar àpats i donar un respir al nostre sistema digestiu.

Menjar amb gana real. Quina acció més senzilla i que important és per al nostre sistema digestiu! Sense gana real, el sistema digestiu no podrà digerir de manera correcta els aliments ingerits.

I valorar des de la nutrició integrativa i la psiconeutoinmunología si hi ha necessitat d’una dieta més específica durant un temps.

Abordatge des de l'osteopatia:

A conseqüència d’inflamacions, infeccions i irritacions gastrointestinals, es produeix una desarmonía funcional en els sistemes cranial, múscul-esquelètic, visceral i fàscies; que poden afectar altres sistemes.

El tractament osteopàtic, des d’un punt de vista global, es dirigeix cap a la normalització i millora de metabolisme, sistema nerviós, circulació sanguínia i limfàtica, actuant sobre el teixit conjuntiu, fàscies, sistema ossi del tronc i cadenes musculars.

És necessari restaurar l’harmonia en la relació de pressions que hi ha entre les cavitats toràcica i abdominal.

És per això que des del nivell múscul-esquelètic tractem els bloquejos vertebrals de C2 (obtenim efectes sobre el nervi Vague, que actua a nivell intestinal) fins a les últimes lumbars, produint millores als sistemes simpàtic i parasimpàtic.

Així també, es tracten les cadenes musculars anteroposteriors del tronc rectes i croades.
Les fàscies cranial, toràcica i abdominal, que compleixen importants funcions a la biomecànica i metabolisme corporal.

Especial atenció dediquem al diafragma, principal múscul inspirador, que és la continuïtat entre fàscies toràcica i abdominal, alhora que les separa.

Acupuntura:

L’acupuntura o fitoteràpia amb la base de Medicina Tradicional Xinesa concep i tracta a l’organisme com un tot.

No es té en compte únicament el problema gastrointestinal que té el pacient, sinó que el percep com un símptoma, una part o una branca del problema. Per tant, sempre es busca l’arrel o l’origen del problema.

Aquesta arrel pot estar, per exemple, en un problema emocional o bé en el que denominem en Medicina Tradicional Xinesa “un dèficit o plenitud”.

Amb acupuntura tractem molt habitualment problemes de gastritis, reflux, irritació d’estómac, bufeta biliar, colitis ulcerosa, síndrome de Crohn i altres patologies digestives.

Acupuntura Barcelona. Tractament efectuat per la Dra. Emilia Pérez

Teràpia Neural:

La teràpia neural efectua estímuls sobre el sistema nerviós vegetatiu del pacient, que regula, entre molts altres aspectes, funcions digestives.

Quan hi ha problemes gastrointestinals, sota la mirada de la teràpia neural, observem que no existeixin camps d’interferència, és a dir, focus inflamatoris crònics que sobrecarreguen l’organisme i l’afebleixen.

Per exemple, cicatrius (les més comunes, cesària o apèndix) o problemes a nivell bucal.

També explorem si existeix algun problema funcional o emocional, molt lligats amb l’aparell digestiu.

Reflexologia podal o teràpia de les zones reflexes dels peus:

La reflexologia podal és una eina senzilla i molt eficaç en la regulació del sistema digestiu sobretot amb l’aparició dels primers símptomes: reflux, alternança de restrenyiment i diarrea, nausees, pesadesa a l’estòmac, inflor abdominal, còlon irritable, hemorroides.

O quan l’organisme dona mostres a nivell anímic, mental i en l’alteració del somni, ja que al nostre intestí es fabriquen neurotransmissors com la serotonina, la dopamina l’acetilcolina entre altres que regulen l’estat d’ànim, el desig sexual, el son i la motivació.

A vegades els símptomes també són a nivell cardíac per sobretensió en diafragma i epigastri, o per acumulació de gasos a causa de la fermentació d’aliments.

 

Així doncs, el tractament en les zones reflexes dels peus quan apareixen els primers símptomes ens ajuda en la prevenció d’emmalaltir.

  • S’aconsegueix una regularització general del to muscular dels esfínters; alleuja la tensió, la molèstia i el dolor; s’estimula innervació i es regularitza sistema vegetatiu, per a millorar i restablir el bon funcionament.
  • Regularitza i regenera en el cas de Còlon irritable i també en les primeres fases de Colitis Ulcerosa.
  • Pacients amb malaltia de Crohn, tenen una clara millora de les molèsties intestinals que produeixen els espasmes abdominals i còlics intestinals, així com l’alleujament dels diversos símptomes que produeix aquesta malaltia.
  • La TZR contribueix tanbié en la gestió de les emocions i l’afectació que això suposa en les mucoses gàstrica i intestinal, i tot el tracte des de la boca fins a l’anus.
  • Regularitza i regenera la mucosa intestinal, en cas de massa permeabilitat intestinal, evitant la autointoxicació, i tot el que això comporta.

Reflexions finals sobre els problemes gastrointestinals

Quan hi ha problemes al sistema digestiu, la simptomatologia pot ser molt variada i relacionada directament amb molèsties o trastorns intestinals, trastorns, dolor fort als intestins o inflamació d’intestins; o bé poden aparèixer símptomes fora del sistema digestiu.

El primer a tenir en compte abans de realitzar un tractament és efectuar un bon diagnòstic que ens ajudi a descobrir l’origen real dels problemes gastrointestinals.

Una vegada identificat el factor o els factors que estan causant els problemes gastrointestinals, abordarem el tractament des d’una visió integrativa.

Així que acabem preguntant-te, com tens el teu aparell digestiu?

Article redactat per:

Dra. Montserrat Noguera
Dra. Montserrat Noguera
Dra. Padma Solanas
Dra. Padma Solanas
Dra. Assumpta Mestre
Dra. Assumpta Mestre
Dra. Mª Josep Fernández
Dra. Mª Josep Fernández
Dra. Emilia Pérez
Dra. Emilia Pérez
Anna Ruiz
Anna Ruiz
Manel López
Manel López
Berta Martínez
Berta Martínez
Teresa Montaner
Teresa Montaner

1. Emeran A. Mayer. Gut feelings: the emerging biology of gut-brain communication. Nat Rev Neurosci 2011 Jul 13; 12(8): 10.

2. Parracho H.Mc carney A.L.,Gibson.- Probiotics and prebiotics in infant nutrition. Roceedings of the nutrition Siciety 2007; 66:405-411

3. Heyman M- Probiotiques et immunité. Effects des probiotics sur le sistème immunitarie: mechanisme d’action potential. Cah. Nutr. Diet.2007;42(2):2S67-75

4. Martínez-Cañavate A1, Sierra S, Lara-Villoslada F, Romero J, Maldonado J, Boza J, Xaus J, Olivares M., A probiotic dairy product containing L. Gasseri CECT5714 and L. coryniformis CECT5711 induces immunological changes in children suffering from allergy., Pediatr Allergy Immunol. 2009 Sep;20(6):592-600.

5. Sanders M.e, Guarner F,Guerrant R,Holt PR, Quiglely EM, Sartor RB, Sherman PMMayer EA, An update on the use and investigation of probiotics in health and disease. GHut 2013; 62 :787-796 (PMID:23474420 DOI:10.1136/gutjnl-2012-302504)

6. Hernández Hernández A, Coronel Rodriguez C, Monge Zamorano M, Quintana Herrera C, Microbiota, Probióticos, Prebióticos y Simbióticos. Pediatría integral. Junio 2015.

7. Clément K. La riqueza del microbiota intestinal, probable factor clave en las enfermedades metabólicas. https://www.gutmicrobiotaforhealth.com/.

8. Hungin AP, MulliganC, Pot B, Whorwell P, Agréus L, Fracasso P, et al.; European Society for Primary Care Gastroenterology. Systematic review: probiotics in the management of lower gastrointestinal symptoms in clinical practice-an evidence based international guide. Aliment Pharmacol Ther 2013; 38:864-86

9. Isolauri E, Sütas Y, Kankaanpää P, Amvilhommi H, Salmien S. Probiotics: effects on immunity. Ar J Clin Nut 2001;73(suppl):444S-50S

Related Posts
Leave a Reply

Your email address will not be published.Required fields are marked *