Salut hormonal femenina i masculina: evitar l'exposició a tòxics

Salut hormonal femenina i masculina: moments més importants i com evitar l’exposició a tòxics i disruptors endocrins

Volem dedicar aquest article a parlar de la salut hormonal i com aquesta es pot veure afectada per l’exposició a tòxics i disruptors endocrins. Hem volgut crear un material que ajudi a entendre el paper de les hormones en les diferents etapes de la vida, evidenciant com diversos factors externs (com els disruptors endocrins) poden afectar.

Prendre consciència d’aquesta realitat és clau per a qualsevol persona, ja que tant homes com dones poden patir-ne les conseqüències. No obstant això, les dones són més vulnerables als seus efectes a causa de diversos factors que tractarem més endavant. Per això, al llarg de l’article fem especial èmfasi en la salut hormonal femenina i en les diferents etapes de la vida per les quals pot passar una dona (pubertat, embaràs, lactància, menopausa).

A banda, creiem que aquest article també pot ser útil per a professionals de la salut (àmbit de la nutrició, medicina, endocrinologia o ginecologia), que vulguin oferir informació basada en evidències als seus pacients. També pot interessar a persones preocupades per la prevenció de malalties hormonals, reproductives i metabòliques, especialment aquelles relacionades amb l’exposició a tòxics ambientals.

Introducció: què són les hormones i per a què serveixen?

Les hormones són un dels principals missatgers de l’organisme, juntament amb el sistema nerviós i l’immunitari.

Es produeixen a les glàndules endocrines, que són els òrgans especialitzats en la producció d’hormones, i viatgen per la sang fins a arribar als seus teixits diana, on exerceixen la seva funció específica.

Controlen molts processos de l’organisme com el creixement, el metabolisme, la resposta a l’estrès o la funció sexual i reproductiva. I, per tant, són essencials per al correcte funcionament de l’organisme i el manteniment de la salut.

Les hormones són efectives a dosis molt baixes. A diferència d’altres substàncies, la seva resposta no és directament proporcional a la dosi: això vol dir que no sempre més quantitat d’una hormona genera un efecte més fort i menys quantitat, un efecte més dèbil.

Petits canvis en els nivells hormonals poden desencadenar grans efectes en l'organisme.

Això explica per què els desequilibris hormonals poden tenir conseqüències importants per a la salut, encara que les diferències en els nivells d’hormones siguin mínimes.

Hormones sexuals femenines i masculines: diferències i funcions

Les principals hormones sexuals, que no les úniques, són:

Testosterona
Estrògens
Progestàgens (progesterona)

En línies generals direm que, els homes tenen concentracions més elevades de testosterona que les dones, i concentracions molt baixes d’estrògens i progestàgens. Mentre que les hormones sexuals que predominen en les dones són els estrògens i progestàgens, amb valors de testosterona més baixos que els dels homes.

A més a més, els nivells hormonals van canviant al llarg de la vida tenint en compte diversos cicles:

Infància

Pubertat

Etapa fèrtil

Embaràs

Perimenopausa i menopausa

Infància

Pubertat

Etapa fèrtil

Embaràs

Perimenopausa i menopausa

En aquesta imatge pots veure l’evolució de les hormones femenines en diferents etapes de la vida d’una dona, així com la seva influència en processos com el cicle menstrual i la gestació:

Cicle menstrual
Representa les fluctuacions d’estrògens, progesterona i hormona luteïnitzant (LH) durant el cicle menstrual.
Es divideix en fase menstrual, fase fol·licular, ovulació, fase lútea i mostra com cada hormona té un patró característic en aquestes fases.
Nivells hormonals durant l’embaràs
Reflecteix els canvis en estrògens, progesterona i altres hormones durant les setmanes de gestació.
Els nivells augmenten progressivament fins al part, on es produeix un descens sobtat després del naixement.

3. Cicle de vida hormonal femení
Mostra els nivells d’estrògens i progesterona al llarg de les diferents etapes de la vida: infància, pubertat, edat fèrtil, perimenopausa i menopausa.

S’observa un augment hormonal a la pubertat, un nivell alt durant l’etapa fèrtil, i una disminució marcada a la menopausa.

Si vols aprofundir més en la connexió entre hormones i benestar femení al llarg de la vida, et recomanem el llibre El baile de la vida en las mujeres d’Anna Salvia i il·lustrat per Agnès Mateu Fernández, una obra preciosa que explica les diferents etapes en la vida de la dona.

Disruptors endocrins i el seu impacte en la salut hormonal femenina i masculina

Què són els disruptors endocrins i com afecten l’equilibri hormonal natural?

Els disruptors endocrins són substàncies químiques exògenes (externes a l’organisme) capaces d’interferir en el funcionament normal de les hormones i, per tant, afectar la nostra salut.

Com actuen els disruptors endocrins al nostre organisme?

Com que les hormones són missatgers essencials de l’organisme i estan íntimament lligades als sistemes nerviós, immunitari i metabòlic, l’afectació dels disruptors endocrins és global. Això pot provocar:

Alteracions en el sistema respiratori (asma, entre d’altres).
Problemes en el sistema nerviós (neuro-desenvolupament i neurodegeneració).
Riscos per al sistema cardiovascular.
Desajustos en la regulació metabòlica (obesitat, diabetis, càncer).
Trastorns en la salut reproductiva (infertilitat, menarquia precoç).
Afectacions en el creixement.

A més, l’estreta connexió entre el sistema endocrí i el nerviós fa que aquests desequilibris també tinguin un impacte directe en la salut emocional.

Els disruptors endocrins poden interferir en el funcionament hormonal de diverses maneres:

Algunes d’aquestes substàncies tenen una estructura similar a les hormones naturals i activen els seus receptors de manera descontrolada (ho anomenem mimetisme hormonal o agonisme).
Altres bloquegen l’acció de les hormones, impedint processos biològics essencials (antagonisme hormonal).
Altres modifiquen la producció i degradació de les hormones, provocant desequilibris en l’organisme (alteració en la síntesi i el metabolisme hormonal).

Efectes acumulatius dels disruptors endocrins

Com que les hormones no segueixen un patró lineal de resposta, els disruptors endocrins tampoc. Això vol dir que, en alguns casos, dosis petites poden tenir més efecte que dosis elevades.
A més, en el nostre dia a dia estem exposats a una gran quantitat de contaminants hormonals, fet que en dificulta l’estudi.
Tot i això, cada cop hi ha més evidències sobre la seva toxicitat, i des de fa anys es duen a terme investigacions que analitzen no només l’efecte de cada substància per separat, sinó també com s’acumulen i interactuen entre elles dins l’organisme.
Algunes d’aquestes substàncies químiques són persistents, poden trigar anys a degradar-se i s’acumulen al cos durant molt de temps. D’altres s’eliminen en qüestió d’hores o dies, però això no les fa innòcues, ja que durant aquest període poden tenir un efecte en el nostre organisme.

Exposició a disruptors endocrins en la salut femenina

L’exposició als disruptors endocrins es produeix a través de la pell, l’alimentació (inclosa la lactància) i la respiració, així com a través de la placenta durant l’embaràs.
Tot i que tant homes com dones poden patir-ne les conseqüències, les dones són més vulnerables als seus efectes a causa de diversos factors:

Característiques hormonals femenines: molts disruptors endocrins tenen efectes estrogènics i antiandrogènics (potenciant en excés els estrògens de l’organisme), fet que pot potenciar en excés els estrògens en l’organisme femení.
Major presència de teixit adipós: les dones solen tenir una proporció més alta de greix corporal, i és en aquest teixit on s’acumulen els disruptors endocrins persistents.
Rols de gènere: en determinats sectors laborals i activitats diàries, com la neteja o la perruqueria, per exemple; l’exposició a productes químics amb disruptors endocrins és més elevada. Aquests àmbits tenen una major representació femenina, fet que augmenta el risc d’exposició.
Hàbits de consum: les dones acostumen a utilitzar més productes cosmètics que els homes, i molts d’aquests contenen substàncies amb efectes disruptors endocrins.

En quins moments els disruptors són més problemàtics i per què?

Els disruptors endocrins són perjudicials per a tothom i poden tenir efectes nocius al llarg de tota la vida. No obstant això, el seu impacte varia segons diversos factors:

La quantitat i tipus d’exposició: la intensitat i la durada del contacte amb aquestes substàncies influencien els seus efectes.
El metabolisme individual i la capacitat de detoxificació hepàtica: cada persona té una capacitat diferent per eliminar toxines, fet que pot determinar el grau d’afectació.
El moment de l’exposició: l’impacte és més gran en etapes de desenvolupament, com la infància o l’embaràs, que en l’edat adulta o la vellesa.
Altres factors individuals: la genètica, l’estat inflamatori de base, la salut de la microbiota intestinal o altres condicions metabòliques poden augmentar la vulnerabilitat als disruptors endocrins.

Aquests factors determinen la intensitat dels efectes a curt i llarg termini, així com possibles repercussions en les generacions futures.

Els disruptors endocrins són capaços de provocar canvis epigenètics, és a dir, alteracions en l'expressió dels gens.

Aquests canvis poden transmetre’s a les generacions següents, afectant la salut de la descendència fins a dues generacions. Això significa que l’exposició als disruptors endocrins que van patir els nostres avis podria tenir conseqüències en nosaltres avui dia.

Afectació dels disruptors endocrins en “els primers 1.000 dies”

“Els primers 1.000 dies de vida” —que inclouen el període embrionari i la primera infància fins als 2 anys— són una etapa crítica pel que fa a l’exposició als disruptors endocrins.

Durant aquest temps, les hormones juguen un paper fonamental en el desenvolupament i el creixement. L’exposició a disruptors endocrins en aquesta fase pot provocar alteracions permanents en la salut, que poden manifestar-se fins i tot dècades després.

Per aquest motiu, minimitzar l’exposició als disruptors endocrins durant l’embaràs i els primers anys de vida és essencial per reduir riscos en la salut futura del nadó.

Afectació dels disruptors endocrins en embaràs i lactància

Durant aquesta fase, és especialment important reduir l’exposició als disruptors endocrins pel que hem comentat anteriorment sobre els “primers 1.000 dies”.

Cal tenir en compte que molts disruptors endocrins poden travessar la placenta i arribar al fetus, així com estar presents en la llet materna durant la lactància.

Un exemple d’això és el mercuri. Les mares que porten amalgames dentals, els empastaments antics de color metàl·lic, poden tenir nivells detectables de mercuri a la sang i la llet materna, cosa que pot afectar el desenvolupament del nadó.

Per aquest motiu, és fonamental prendre mesures preventives per minimitzar l’exposició a aquestes substàncies durant l’embaràs i la lactància.

Cal tenir molt en compte que està contraindicat treure els amalgames just abans o durant l’embaràs i la lactància. Sempre s’ha de fer amb professionals especialitzats.

Afectació dels disruptors endocrins en patologies concretes

Els disruptors endocrins s’han relacionat amb una àmplia varietat de patologies, especialment aquelles vinculades al sistema reproductiu i hormonal:

El marcat descens en la fertilitat tant femenina com masculina.
Patologies associades com l’endometriosi i adenomiosi uterina.
Síndrome dels ovaris poliquístics (SOP).
Criptorquídia i hipospàdies.

Altres malalties o condicions relacionades amb les hormones sexuals i atribuïdes, almenys parcialment, als disruptors endocrins, són:

Alguns càncers, com el càncer de mama (testicle i pròstata en homes).
El Parkinson o l’Alzheimer.
La pubertat precoç.

Desgraciadament, els disruptors endocrins es relacionen, també, amb moltes patologies i divergències no relacionades amb els òrgans reproductors, com:

L’hipotiroidisme i l’hipertiroidisme.
Problemes en el neurodesenvolupament (TDAH, TEA…).
Síndrome metabòlica
Diabetis, obesitat, asma.
D’altres tipus de càncer.

Reduir l’exposició als disruptors endocrins és clau per prevenir aquestes patologies.
En persones que ja presenten alguna d'aquestes condicions, minimitzar el contacte amb aquests tòxics pot ajudar a mitigar o frenar-ne els efectes, i evitar-ne l’agreujament.

On es troben els principals tòxics hormonals?

Quins son els principals disruptors endocrins?

El més important a l’hora de cuidar la salut pel que fa als disruptors endocrins és evitar l’exposició. Són tan ubiqüitaris que l’exposició 0 no és possible. Per tant, el nostre objectiu haurà de ser aprendre a identificar-los i rebutjar aquells que podem evitar.

Els principals disruptors endocrins els podem classificar en:

S’utilitza en la construcció de materials de conglomerats, laminats o contraxapats de fusta i també com a germicida, fungicida i desinfectant. Alguns cosmètics contenen productes que, en contacte amb el nostre organisme, alliberen formaldehid. També el trobem al fum del tabac. Entre altres aplicacions.

Si vols aprofundir més en els materials tòxics usats en tractaments odontològics, et recomanem l’article: “Com afecta la salut bucal o bucodental a la salut general?“

Cal destacar que, el seu substitut, el bisfenol S, comença a aixecar sospites sobre la seva, més que probable, toxicitat.

I les benzofenones, el famós filtre químic de les cremes solars. Present també en altres cosmètics.

Com reduir l’exposició a tòxics i disruptors endocrins

Per reduir l’exposició als disruptors endocrins, hi ha diverses accions generals que es poden incorporar a la rutina diària, que seguidament repassem.

Si vols aprofundir més, tenim un article complet sobre com evitar els tòxics a la llar, on trobaràs més informació detallada: “Tòxics ambientals: com reduir la contaminació a la llar i prevenir problemes de salut“.

Ventilar cada dia per renovar l’aire i reduir l’acumulació de substàncies tòxiques a casa.
Netejar bé la pols (amb aspirador i un drap humit per evitar la dispersió de partícules contaminants).
Prioritzar aliments ecològics i evitar els processats i, en especial, els aliments ultraprocessats.
Evitar els envasos d’un sol ús, els plàstics, les silicones i els productes antiadherents en els estris de cuina, optant per materials com el vidre, la fusta o l’acer inoxidable.
Reduir la quantitat de cosmètics que utilitzem i assegurar que siguin ecològics.
Neteja la llar de manera ecològica: amb bicarbonat, vinagre blanc i aigua o, com a molt, amb algun producte multiús ecològic certificat.
Comprar menys roba i de millor qualitat, prioritzant teixits naturals com cotó, lli o seda, evitant materials sintètics i els plàstics en contacte amb la pell.
Rentar sempre la roba abans del primer ús per eliminar possibles residus químics.
Optar per mobiliari (i altres elements d’interior) de fusta massissa o amb certificat ecològic, emetrà menys tòxics. Ventilar molt quan arribin els mobles a casa.

Estratègies per a la regulació hormonal

Qualsevol acció que millori la salut, afavoreixi la detoxificació, eviti l’acumulació de greix (on es dipositen alguns disruptors endocrins) i redueixi la inflamació serà beneficiosa per minimitzar-ne l’impacte en l’organisme.

Per tant, seguir hàbits de vida saludables continuarà sent clau per mantenir la nostra salut:

Estratègies nutricionals per a la regulació hormonal

Alimentació saludable

La nutrició té un paper fonamental en la regulació hormonal, la salut hepàtica i la reducció de l’exposició a tòxics. Per això, és important prioritzar aliments ecològics, de proximitat i sense contaminants químics.
Seguidament deixem algunes pautes generals, entenent que, en funció de cada situació i persona seria necessari fer algun ajust.

Aportació de proteïnes de qualitat en cada àpat

Les proteïnes són essencials per a la producció d’hormones i l’equilibri metabòlic. És clau prioritzar la seva qualitat i procedència, optant per fonts ecològiques, sense antibiòtics ni hormones.

Fonts recomanades:

Peix salvatge de mida petita i marisc.
Carns i aus ecològiques i de pastura.
Ous ecològics nº 0.
Fruits secs naturals o torrats i llavors.
Llegums.

Reducció de carbohidrats refinats i sucres

Un excés de carbohidrats refinats altera la resposta a la insulina i l’equilibri hormonal. Prioritzarem els carbohidrats de qualitat per a evitar pics glucèmics i afavorir un metabolisme estable.

Alternatives saludables:

Verdures i tubercles ecològics.
Optar per pseudocereals com quinoa, arròs integral, mill o fajol.
Moderar el consum de fruites fresques (màxim 3 peces al dia).

Incorporació de greixos saludables

Els greixos saludables són fonamentals per a la producció d’hormones i la reducció de l’estrès oxidatiu. Prioritzarem la qualitat de les fonts de greix, optant per productes ecològics i d’origen controlat.

Fonts recomanades:

Oli d’oliva verge extra, oli de coco verge i ghee.
Alvocat, fruits secs, llavors i olives.
Peix blau salvatge de mida petita.

Altres estratègies per a la regulació hormonal

Activitat física

L’exercici físic afavoreix l’equilibri hormonal, redueix la inflamació i contribueix a la detoxificació. Es recomana una combinació d’entrenament de força, exercici cardiovascular i tècniques suaus.

Descans

Dormir bé és essencial per mantenir nivells hormonals equilibrats, especialment per a la producció de melatonina, cortisol i hormones sexuals.

Ritmes circadians i exposició saludable a la llum solar

Exposar-se a la llum natural al matí ajuda a regular el ritme circadià i la producció de cortisol. Així com evitar llum artificial i pantalles a la nit per mantenir nivells òptims de melatonina.

Contacte amb la natura

El contacte amb entorns naturals redueix l’estrès i té un efecte regulador sobre el sistema endocrí i immunitari.

Mantenir la salut emocional

L’estrès crònic pot alterar el sistema hormonal. Tècniques com meditació, mindfulness o respiració conscient ajuden a equilibrar cortisol, insulina i hormones sexuals.

Dejuni intermitent

El dejuni pot reduir la inflamació i millorar la funció hepàtica, crucial per a la metabolizació d’estrògens i l’eliminació de toxines acumulades.

Es recomana un dejuni de 12-16 hores segons la tolerància individual i realitzar 2-3 àpats al dia, deixant repòs digestiu entre àpats de 4 hores.

Disminució de la inflamació

L’alimentació antiinflamatòria i l’aportació d’antioxidants i àcids grassos omega-3 ajuden a reduir la inflamació crònica.

Suport hepàtic per a la metabolització dels estrògens

El fetge és clau en l’eliminació de toxines i en el manteniment de l’equilibri hormonal. La seva funció es pot optimitzar mitjançant una alimentació de qualitat i evitant l’exposició a pesticides i metalls pesants. Els aliments recomanats son:

Vegetals crucífers (afavoreixen la detoxificació):

Bròquil, cols de Brussel·les, coliflor.

Aliments rics en antioxidants (protegeixen el fetge del dany oxidatiu):

Fruits vermells (gerds, nabius, maduixes, mores).
Cítrics (llimona, taronja, aranja).
Poma (rica en pectina, ajuda a eliminar toxines).
Remolatxa (dona suport a la detoxificació hepàtica).
Pastanaga (rica en betacarotens que protegeixen les cèl·lules hepàtiques).
Vegetals de fulla verda.
Vegetals amargs (canonges, ruca, carxofes, espàrrecs, ravenets…).

Greixos saludables (redueixen la inflamació i protegeixen les cèl·lules hepàtiques):

Oli d’oliva verge extra.
Alvocat.
Fruits secs (nous, ametlles, avellanes).
Llavors de lli i xia (riques en omega-3).
Peix blau salvatge de petit tamany (sardines, sorell, seitons, salmó salvatge).

Herbes i espècies (potencien la funció hepàtica i l’eliminació de toxines)

Cúrcuma (potent antiinflamatori i hepatoprotector).
Gingebre (estimula la producció de bilis).
Dent de lleó (drenant i afavoreix l’eliminació de toxines).
Card marià (protegeix el fetge i ajuda en la seva regeneració).
Julivert i coriandre (ajuden a eliminar metalls pesants).
Orenga i romaní (propietats antioxidants i antiinflamatòries).

Precaucions especials: Algunes d’aquestes plantes poden interferir en la disponibilitat sanguínia d’alguns fàrmacs, per la qual cosa és recomanable consultar un professional de la salut si s’està en tractament mèdic.

A més, durant l’embaràs, algunes d’aquestes espècies, com el julivert, estan contraindicades. En general, aquest no és un moment adequat per mobilitzar tòxics acumulats, ja que podrien passar al nadó a través de la placenta o la llet materna.

Abordatges específics segons malalties determinades

En persones amb desequilibris hormonals, problemes de fertilitat o patologies endocrines, la suplementació pot ser útil sota supervisió professional.

Millora de l’estat nutricional

Recomanada en casos de dietes carencials, dificultats digestives o malalties que impliquen un alt consum de nutrients.

Millora de salut digestiva i de la microbiota intestinal

Un intestí saludable afavoreix la metabolizació d’hormones i redueix la inflamació, optimitzant l’equilibri hormonal i la detoxificació hepàtica.

Per possibilitar-ho recomanem, entre d’altres mesures:

El consum de fibra i prebiòtics (verdures, tubercles).
Aliments fermentats com kéfir, xucrut o kimchi.

Conclusió: enfocament integral per a la salut hormonal

L’equilibri hormonal és fonamental per al benestar de la dona en totes les etapes de la seva vida. No obstant això, factors com l’exposició als disruptors endocrins, els hàbits de vida i la qualitat de l’alimentació poden alterar aquest equilibri i influir en la salut reproductiva, metabòlica i emocional.

Per això, adoptar un enfocament integral que inclogui la reducció de tòxics ambientals, una alimentació antiinflamatòria rica en verdures, greixos saludables i proteïnes de qualitat, així com una bona gestió de l’estrès i el descans, és clau per prevenir alteracions endocrines i millorar la qualitat de vida.

Cada petit canvi compta. Prioritzar opcions saludables, estar informada i prendre decisions conscients sobre l’exposició als tòxics és el millor camí cap al benestar i cap a una salut hormonal òptima.

Si llegint l’article et queda algun dubte pots plantejar-lo:

als comentaris del blog.
escrivint un missatge directe en els nostres perfils de xarxes socials: Instagram o Facebook.
contactant amb el Centre de Medicina Biològica de Barcelona: trucant al 93 419 17 16 o enviant un correu a info@medicina-biologica.net.

Article escrit per:

Dra. Padma Solanas Noguera

Metge especialista en medicina ambiental i integrativa, teràpia neural i nutrició ortomolecular.

Berta Martínez Bertran

Nutricionista integrativa. Psiconeuroimmunologia, nutrició esportiva.

Dra. Sara Meymand Giménez

Metgessa especialitzada en medicina familiar i comunitària. Medicina integrativa, en formació de PNIE

Bibliografia i recursos interessants:

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítica".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 mesos	La cookie s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy	11 mesos	La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.

Salut hormonal femenina i masculina: moments més importants i com evitar l'exposició a tòxics i disruptors endocrins