Per què es produeixen les malalties autoimmunes?
Encara que no ho sembli, moltes malalties de les quals probablement hem sentit parlar, patim o coneixem a algú que les pateix són en realitat malalties autoimmunes.
És el cas de l’esclerosi múltiple, la malaltia celíaca, el Hashimoto, l’artritis, la malaltia de Crohn, la psoriasis o la diabetis de tipus 1, entre moltes altres.
Són més comuns en dones i a vegades es presenten en diversos membres d’una mateixa família.
En el present article volem analitzar les possibles causes darrere d’una malaltia autoinmunitaria, basant-nos en els últims avanços científics, aportant claredat a una realitat que afecta milions de persones a tot el món.
Què és una malaltia autoimmune?
Segons el National Cancer Institute dels EUA, una malaltia autoimmune és una afecció per la qual el sistema immunitari del cos ataca els teixits sans propis perquè els confon amb teixits aliens.
Quins són els símptomes més freqüents de les malalties autoimmunes?
La gran majoria de malalties autoimmunes ocasionen inflamació que afecta diverses parts del cos.
Aquestes àrees afectades varien segons el tipus de malaltia autoimmune, encara que comparteixen símptomes i signes comuns com a fatiga, febre, dolor muscular, inflamació i molèsties en les articulacions, trastorns cutanis, dolor abdominal, problemes digestius i glàndules inflamades.
Aquests símptomes tendeixen a manifestar-se de manera intermitent, i poden variar en intensitat.
Quines són les malalties autoimmunitàries més comunes?
L’esclerosi múltiple, el Parkinson, la celiaquia, la malaltia de Crohn, la psoriasis o la diabetis de tipus 1, les tiroïditis de Hashimoto o la de greus Bassedow, el Sjögren o síndrome seca, l’artritis, són algunes de les més freqüents.
Per què es diu que en una malaltia autoimmune el sistema immunitari ataca al cos?
Es diu que, en les malalties autoimmunes, el sistema immunitari “es torna boig”, i ataca per error les cèl·lules sanes de l’organisme, de manera que el sistema immunitari no diferencia el nostre teixit sa dels antígens potencialment nocius per una causa desconeguda.
Però, … realment és així?
En els últims anys, s'han realitzat estudis en els quals s'ha relacionat l'estat dels nostres intestins amb el sistema immunitari.
Ja s’ha demostrat (1) la relació entre la microbiota intestinal i les malalties autoimmunes en humans, on les persones amb malalties autoimmunes mostren alteracions de la microbiota intestinal conegudes com a disbiosis.
Davant aquesta evidència, considerem que el nostre sistema digestiu és, una peça clau per a recuperar la nostra salut.
Què és la microbiota intestinal?
La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que entapissen la nostra mucosa intestinal. Tenen funcions tan diverses i importants com protegir-nos de patògens i tòxics, participar en la digestió o modular la immunitat, entre altres.
Per tant, l’estat de la microbiota tindrà un fort impacte sobre la salut, tant per a bé com per mal.
La importància de la microbiota intestinal és tal que quan està alterada contribueix a l’aparició de malalties i simptomatologia molt diversa: cansament, irritabilitat, falta de concentració, pèrdua de memòria, símptomes gastrointestinals com diarrea, restrenyiment o flatulències, malalties autoimmunes, al·lèrgies, entre altres.
Què és la disbiosis intestinal?
La disbiosis és el desequilibri de l’estructura i de la funció normal de la microbiota.
La disbiosis comporta un dèficit de bacteris o un sobre creixement de bacteris “dolents” en l’intestí prim (anomenat SIBO) i/o en l’intestí gros (conegut com LIBO).
També pot anar associada a la presència de microorganismes patògens com amebes, paràsits o fongs o al sobre creixement de fongs (LIFO i SIFO).
La disbiosis intestinal genera inflamació crònica de baix grau que es relaciona amb multitud de malalties com:
- al·lèrgies
- problemes cutanis
- trastorns endocrins (hipotiroïdisme, diabetis)
- trastorns immunològics (artritis, psoriasis, etc.)
- malalties neurològiques (demències)
- uveïtis oftàlmica autoimmune
- malalties psiquiàtriques (TDAH, depressió, ansietat, etc.)
- i fins i tot càncer.
Aquests canvis quantitatius i/o qualitatius en la seva estructura i en el seu funcionament impliquen un risc per a la salut, ja que: redueixen la capacitat d’absorció dels nutrients necessaris i afavoreixen l’aparició d’inflamacions que provocaran una disrupció de la paret intestinal per la qual travessaran molècules de gran grandària que en un estat de normalitat no travessarien i que el sistema immunològic reconeixerà com a “estranyes”. Aquestes seran atacades i destruïdes com a reacció de defensa.
Llavors, podem preguntar-nos: per què ataca parts del nostre organisme sense causa aparent?
Per quin motiu el cos es torna contra un mateix?
Ja hem parlat de la relació entre les malalties autoimmunes i la permeabilitat intestinal, la disbiosis i la inflamació de baix grau que produeix un desgast que fa que es perdi la protecció d’uns certs teixits i unes certes cèl·lules alienes al sistema immunitari.
Volem posar-te un exemple molt gràfic: imagina que tenim un vigilant que passa constantment per uns llocs en perfecte estat, estarà tranquil. Però, si aquesta zona canvia, i està diferent, es posarà en estat d’alerta, i si es troba amb elements que no reconeix com els “normals” o habituals els atacarà per a retornar l’estabilitat al lloc.
Davant aquesta situació, et preguntem: això significa que el vigilant s’equivoca perquè no reconeix com a normal allò nou que s’ha trobat i actua per a protegir-se enfront del desconegut?
Quan tornem a centrar-nos en el nostre organisme, és exactament el que succeeix.
No és que el sistema immunològic s'hagi tornat boig, el que passa és que està actuant en defensa davant una cosa desconeguda que no ha de ser allí!
Aquesta resposta de defensa produeix una inflamació anòmala que si es cronifica pot produir una alteració funcional d’un òrgan, una inflamació com a resultat de la “guerra” existent davant una cosa estranya i que derivi en una fibrosi en el teixit, una destrucció o un creixement excessiu.
Per això gran quantitat de malalties tenen origen en el funcionament alterat, a causa de què s’ha afectat el teixit perquè el sistema immunitari està complint la seva tasca descobrint allò que no coneix.
Un clar exemple és la diabetis. En aquesta malaltia, hi ha unes cèl·lules que irriten als illots de Langerhans del pàncrees que s’estan veient atacades i destruïdes, igual que en qualsevol altra part del nostre organisme, com els vasos sanguinis, el teixit connectiu, les glàndules (especialment la glàndula tiroides), les articulacions, els músculs, els nervis; fins i tot els mateixos glòbuls vermells.
Però no sols el sistema digestiu pot ser la causa que desencadeni un estat d’“alerta o alarma” en el sistema immunitari.
També hi ha altres desencadenants que no podem obviar: els agents patògens externs com el virus de l'Epstein-Barr (VEB), també conegut com el virus de l'herpes humà 4, un dels virus més comuns en els éssers humans; el citomegalovirus o les candidiasis.
Per això és clau investigar l'existència i l'estat d'aquests patògens en qualsevol pacient amb una autoimmunitat.
Quins altres factors desencadenants s'han de tenir en compte en una malaltia autoimmune?
Des de la medicina integrativa no podem oblidar-nos de la relació entre les malalties autoimmunes i altres factors que poden afavorir la seva aparició, com poden ser els trastorns emocionals.
Altres factors desencadenants poden ser l’estrès crònic, la falta de son, factors hormonals, els factors mediambientals i genètics, així com alguns agents microbians que produeixen activacions del sistema immunitari produint reaccions creuades amb les nostres pròpies cèl·lules.
Una de les teories més acceptades actualment és que el sistema immune després de ser exposat a un antigen tria com a blanc per a la producció d’anticossos una proteïna similar a una altra ja existent en el nostre organisme.
L’alimentació, per exemple, en les alteracions tiroidals pot fer-ho quan la molècula de gluten es troba en llocs en els quals no ha d’estar, atacant altres proteïnes semblants al gluten. Per aquest motiu, quan es retiren els cereals, sobretot, els que contenen gluten, la reacció d’autoimmunitat disminueix.
Un altre dels casos és la uveïtis autoimmune (la inflamació de la capa mitjana de l’ull que pot afectar també la retina) en la qual s’ha descobert que un bacteri intestinal és el responsable de la destrucció de les cèl·lules de la retina.
Tractament de les malalties autoimmunes des de la medicina integrativa
Des de la medicina integrativa el tractament de les malalties autoimmunes té en compte:
- La regulació del sistema immunològic mitjançant estudis complets.
- La reestructuració i l’equilibri del sistema digestiu: microbiota, permeabilitat, sensibilitat alimentària, acompanyat per estudis complets i pel Test de disbiosis intestinal.
- La micronutrició, amb l’aportació dels micronutrients necessaris i personalitzats per a cada persona gràcies a la medicina ortomolecular.
- El disseny d’una pauta nutricional i alimentària des de la nutrició integrativa que afavoreixi la regulació del sistema immunològic, del sistema digestiu i, principalment, de les alteracions intestinals existents.
- Enfortiment del sistema nerviós i millora de la qualitat de vida.
- Tractaments personalitzats basats en fitoteràpia, homeopatia, nutrició cel·lular activa, bioinmunogenètica, medicina biològica, vitamina C intravenosa, ozonoterapia, acupuntura, tractaments manuals ayurvedics, reflexologia podal, teràpia neural i massatges.
Algunes malalties autoimmunes afecten les articulacions i els músculs, el massatge pot ajudar a millorar la flexibilitat i la mobilitat.
També poden augmentar la circulació sanguínia i limfàtica, la qual cosa pot ajudar a millorar la funció immunològica i reduir la inflamació.
El massatge pot ajudar a alleujar la tensió muscular i disminuir la percepció del dolor a les persones que experimenten dolor crònic.
Les malalties autoimmunes poden provocar estrès físic i emocional. Els massatges poden ajudar a reduir l’estrès, l’ansietat i millorar el benestar general del pacient.
Reflexions finals sobre per què es desencadenen les malalties autoimmunitàries i el seu posterior tractament
En conclusió, en el present article hem explorat les causes darrere de les malalties autoimmunes, analitzant els últims avanços científics.
Unes afeccions, en les quals el sistema immunitari reacciona defensant a l’organisme contra aquelles partícules que considera “estranyes”, i que afecten milions de persones a tot el món.
Hem observat com la microbiota intestinal i la permeabilitat intestinal exerceixen un paper crucial en el desenvolupament d'aquestes malalties, així com la relació entre factors desencadenants, com l'estrès crònic i els agents microbians.
Des de la medicina integrativa, l’enfocament del tractament inclou la regulació del sistema immunològic, la correcció d’alteracions del sistema digestiu mitjançant micronutrients, una pauta nutricional adequada i diverses teràpies complementàries per a enfortir el sistema nerviós i millorar la qualitat de vida dels qui enfronten aquestes condicions.
L'abordatge integral i personalitzat es converteix en una eina fonamental per a recuperar la salut i el benestar als pacients amb malalties autoimmunes, ressaltant la importància d'una avaluació completa i un enfocament multidisciplinari en el seu maneig.
Si vols ampliar aquesta informació, et recomanem les referències bibliogràfiques que hem utilitzat per a escriure aquest article:
(1) Balakrishnan B, Taneja V. Microbial modulation of the gut microbiome for treating autoimmune diseases. Expert Rev Gastroenterol Hepatol. 2018 Oct;12(10):985-996. doi: 10.1080/17474124.2018.1517044. Epub 2018 Sep 3. PMID: 30146910.+
(2) Valdes A M, Walter J, Segal E, Spector T D. Role of the gut microbiota in nutrition and health BMJ 2018; 361 :k2179 doi:10.1136/bmj.k2179
(3) Matenchuk BA, Mandhane PJ, Kozyrskyj AL. Sleep, circadian rhythm, and gut microbiota. Sleep Med Rev. 2020 Oct;53:101340. doi: 10.1016/j.smrv.2020.101340. Epub 2020 May 13. PMID: 32668369.
Si després de llegir l’article o de veure el vídeo et queda algun dubte pots plantejar-la:
- contactant amb el Centre de Medicina Biològica de Barcelona: telefonant al 93 419 17 16 o enviant un correu a info@medicina-biologica.net.
- en els comentaris del blog.
- escrivint un missatge directe en els nostres perfils de xarxes socials: Instagram o Facebook.
Article escrit per:
Metge. Medicina integrativa, homeopatia, micronutrició, nutrició ortomolecular.
Fisioterapeuta. Acupuntura.
