Teràpia de les zones reflexes dels peus

Encara que en la teràpia de les zones reflexes dels peus (TZR) els peus són l’àrea d’intervenció, la TZR de cap manera és un mer ‘massatge de peus’ a l’ús, perquè, a més a més de produir una intensa irrigació local, posseeix la capacitat de generar un estímul curatiu a fi de millorar totes les funcions d’òrgans i teixits del pacient.

El fonament de la TZR rau en la consideració que les diferents parts del cos humà posseeixen la seva corresponent zona reflexa als peus. Aquestes zones reflecteixen fidelment l’estat de salut en què es troba l’organisme d’una persona en un moment determinat. El terapeuta incideix amb les seves mans en aquestes zones mitjançant tècniques específiques de pressió. La finalitat de la TZR és ordenar i harmonitzar aquells punts en què l’energia vital està alterada.

La TZR és un mètode de tractament que, a partir d’antics coneixements populars, s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys, fins a esdevenir avui en dia una teràpia específica i exactament detallada. A principis del s. XIX, el metge nordamericà William Fitzgerald (1872-1942) va sistematitzar tot aquest coneixement. Aquest metge sabia que a América Central i América del Nord, els malalts de diferents tribus índies eren tractats a través dels peus des de sempre. Durant anys, Fitzgerald va comprovar i sistematitzar els punts dels peus i llurs equivalències, tot ensenyant aquest mètode de tractament a metges, terapeutes, dentistes, quiropràctics i ginecòlegs.

A principis de la dècada dels 30 del segle passat, la massatgista també nordamericana Eunice Ingham (1988-1974), va entrar en contacte amb els estudis de Fitzgerald i dedicà la seva activitat terapèutica a l’estudi i la pràctica dels principis establerts per Fitgerald. Eunice Ingham va transmetre els seus coneixements bàsics de la pràctica a persones no professionals de l’àmbit de la salut, i els seus sus llibres es van difondre més enllà dels Estats Units, arribant a Europa. L’alemanya Hanne Marquardt, reconeguda professional internacional de la TZR, tingué el seu primer contacte amb la tècnica el 1958, a través de Eunice Ingham, i, després d’un bon grapat d’anys aplicant-la, a partir de 1967, va començar a impartir cursos adreçats exclusivament a metges i assistents sanitaris. Al nostre centre mèdic de salut, fem servir el mètode forjat per Hanne Marquardt, amb qui l’hem après directa i personalment.

La TZR està especialment indicada en pacients amb sobrecàrregues i dolor muscular (trastorns posturals, síndrome cervical i lumbar, contraccions musculars, limitació a la mobilitat articular), trastorns digestius, dismenorrea i altres trastorns funcionals del cicle menstrual, refredats o sinusitis, sobrecàrregues limfàtiques, mals de cap, insomni, estrés, angoixa, asma, malalties neurològiques, en dones embarassades, etc.

A l’hora de realitzar un tractament de TZR es convenient:

  • no prendre cafè ni substàncies estimulants unes hores abans de la sessió.
  • no tenir l’estomac massa ple, ni acudir en dejú a la sessió.
  • beure abundant aigua mineral després de la sessió i durant les 24 hores posteriors.
  • prendre’s un descans després de la sessió.

 

Després d’un tractament de TZR és possible que el pacient es trobi més cansat, la qual cosa es deu a que l’organisme està gestionant l’estímul rebut, essent, en conseqüència, una reacció normal.
Igualment, és possible que augmenti el nombre de miccions, deposicions o altres substàncies, i que hi hagi un canvi a les característiques d’aquestes (color, olor…), degut a una possible eliminació de tòxics i/o una regulació del propi sistema.