Ozonoteràpia

L’ozó és una forma al·lotròpica de l’oxigen. A partir de l’oxigen medicinal (O2), i mitjançant d’un procés físic, es poden separar els dos àtom que el constitueixen, obtenint l’ozó (O3), format per un àtom (O) i una molècula (O2) d’oxigen. L’ozó té diverses aplicacions, des de la depuració d’aigües residuals fins a l’ús medicinal, que aquí ens interessa.

L’ozonoteràpia consisteix a utilitzar l’ozó amb finalitats terapèutiques, ja sigui com a teràpia complementària o bé com a tractament únic.

Aquests són els principals efectes de l’ozó sobre l’organisme:

  • Germicida d’ampli espectre: inactiva bacteris, virus i fongs.
  • Activador del metabolisme dels glòbuls vermells, tot augmentant la cessió d’oxigen als teixits.
  • Modulador del sistema immunològic.
  • Activador dels enzims antioxidants de les cèl·lules, combatent d’aquesta manera l’estrès oxidatiu.
  • Analgèsic i antiinflamatori, la qual cosa ens permet disminuir l’ús de fàrmacs.

 

L’ozó es pot administrar per diferents vies:

  • Via tòpica: en contacte amb la pell.
  • Infiltracions: articulacions, músculs.
  • General.
  • Intrarectal.

 

L’ozonoteràpia està indicada en múltiples trastorns, els més freqüents dels quals són:

  • Artrosi de genoll i maluc.
  • Mals d’esquena (cervicàlgia, dorsàlgia, lumbàlgia).
  • Contractures musculars. Punts gatell.
  • Arteriesclerosi cerebral i/o de les extremitats inferiors.
  • Colitis ulcerosa, malaltia de Crohn.
  • Teràpia complementària en pacients oncològics.
  • Síndrome d’astènia crònica, fibromiàlgia.
  • Malalties reumàtiques i autoimmunes.