Osteopatia

Existeix una forta relació mecànica entre l’estructura del cos i les funcions de les diferents parts que el componen. Al llarg de la vida, els moviments i equilibri de la nostra estructura es veuen alterats, provocant així disfuncions al sistema mecànic, neurològic i circulatori. L’osteopatia detecta les anomalies del moviment de la columna vertebral, corregint-les i restablint la mobilitat natural, gràcies a un únic instrument de treball: les mans.

La pràctica de l’osteopatia requereix d’un gran coneixement de l’anatomia i fisiologia humanes, així com l’execució d’una acció manual específica i molt exacta. L’osteòpata organitza i dirigeix cada tractament en funció de cada persona, a fi que l’organisme expressi les seves facultats naturals d’auto-equilibri, auto-regulació i auto-curació.

En sí, l’osteopatia apareix com una forma d’aproximació, coneixement, intuïció i escolta del pacient, ja que el cos ens parla en un llenguatge no verbal molt particular en què les contractures i descompensacions expliquen la seva història. Fou el metge osteòpata nord- americà A. T. Still qui va desenvolupar, a finals del segle XIX, una nova medicina anomenada per ell mateix com osteopatia. La seva posterior difusió per tota Europa i la creació d’un bon nombre d’escoles especialitzades, convertí l’osteopatia en una professió estable i oficialment reconeguda. A l’Estat espanyol no fou fins a finals de l’any 1980 quan es va crear la primera escola d’osteopatia al si de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’osteopatia no coneix edat, de tal manera que tothom se’n pot beneficiar, des dels nounats fins a la gent més gran. La pràctica osteopàtica va destinada a totes aquelles persones que presenten disfuncions a nivell de l’estructura mecànica, visceral o cranial.

L’osteopatia aplicada als nens resulta molt eficaç en aquests cassos: prevenció i tractament de deformitats de la columna vertebral, minusvàlues físiques, problemes d’oïda, pertorbacions del comportament, neguit o trastorns de la son, problemes vinculats amb el naixement, etc.

També és molt útil en cassos de problemes del sistema uro-ginecològic: incontinència urinària, menstruacions irregulars i/o dolors, amenorrea, problemes físics durant l’embaràs, malposició uterina (prolapse…), certs cassos d’infertilitat, reequilibri del sistema corporal pre i post-part, cistitis de repetició, prostatitis, etc.

Un camp molt propici per a l’aplicació de l’osteopatia és l’esport: preparació a l’esforç i millora del rendiment esportiu, tractament de patologies derivades de la pràctica esportiva (esquinços, tendinitis, pubàlgies…), inflamacions per sobreesforç, etc. L’osteopatia s’aplica igualment al sistema oro-facial: bruxisme, dolor de l’articulació temporo-mandibular, ortodòncia, estrabisme, sinusitis, etc.; així com en problemes emocionals: cefalees tensionals, opressions del tòrax per angoixa o estrès, dificultats respiratòries, cansament, insomni, etc. I, evidentment, també als problemes propis de la columna vertebral, en què resulta ser altament eficaç: lumbàlgies, cervicàlgies, hèrnies discals, ciàtiques, dolors articulars i/o musculars, etc.

Tot allò que vivim al llarg de la vida ens afecta i afecta a l’organisme. Hi ha lesions traumàtiques de dos tipus:
– Físiques (accidents, caigudes, parts…), que afectaran a ossos i articulacions.
– Emocionals (pèrdues, estrès…), que afectaran a fàscies i parts toves.

Aquestes lesions provoquen que el nostre organisme es vagi adaptant a fi i efecte de seguir funcionant, però totes aquestes adaptacions no sempre resulten ser positives, la qual cosa comportarà bloqueigs i manca de moviment al nostre organisme, fent que funcioni amb una major despesa d’energia de la que cal i, al cap i a la fi, provocant l’aparició d’inflamacions o dolors. L’objectiu de l’osteopatia és recuperar el bon funcionament del cos, tot alliberant-lo d’aquestes lesions i prevenint altres que puguin ser fins i tot més greus.