Electroacupuntura segons Voll

Es tracta d’un dels mètodes més reconeguts i utilitzats pels professionals especialitzats en la medicina integrativa. Des d’un punt de vista general, es tracta d’un mètode de diagnòstic mèdic que combina elements de disciplines com l’acupuntura xinesa, l’homeopatia, l’al·lopatia o medicina convencional i la medicina ortomolecular.

Fou el metge alemany Reinhold Voll el principal promotor i difusor a nivell mundial de l’electroacupuntura segons Voll (EAV). L’EAV es denomina així per diferenciar-la de l’electroacupuntura xinesa, consistent en l’estimulació elèctrica de les agulles inserides als diferents punts d’acupuntura amb finalitat exclusivament terapèutics, però que no pot ser utilitzada per a diagnosticar. L’EAV és considerablement més complexa. Consisteix a la medició de la resistència elèctrica de certs punts sobre la pell mitjançant un elèctrode que el metge manipula. Aquests punts no són sinó els anomenats punts d’acupuntura que estan situats al llarg dels diferents meridians descrits pels antics metges xinesos. Els meridians són línies de fluid energètic que presenten un particular comportament elèctric, diferent al de la resta de la pell.

eavLa medició efectuada amb l’EAV es duu a terme a través del circuit elèctric que es forma entre l’elèctrode passiu que sosté el pacient i el propi aparell d’EAV, per mitjà de l’elèctrode actiu que manipula el metge. A més a més, la màquina incorpora una mena de ‘rusc’, en què es col·loquen els diferents medicaments que: o bé influiran al resultat de la pròpia medició en tant que diagnòstic, o bé seran utilitzats a la teràpia en sí. El resultat de la medició es llegeix en una escala, subdividida en 100 unitats, incorporada a totes les màquines d’EAV, a manera d’un amperímetre modificat. Segons sigui el comportament de l’agulla, així com el valor assolit, i tot plegat juntament al medicament utilitzat en la medició, es pot arribar a un diagnòstic altament precís.

L’electroacupuntura segons Voll es pot utilitzar per a diagnosticar:

  • camps interferents, ja siguin dents, cicatrius o inflamacions
  • intoleràncies alimentàries
  • al·lèrgies a metalls
  • candidiasis
  • parasitosis
  • virus
  • geopatíes
  • intoxicació de teixits
  • dèficits de vitamines, aminoàcids, oligoelements, àcids grassos, etc.