Psicologia (Biofeedback)

El biofeedback és una tècnica que utilitza uns dispositius molt sensibles que mesuren diferents activitats del cos humà. L’objectiu que persegueix és valorar de forma científica el que li succeeix a la persona.

El tractament mitjançant el biofeedback va dirigit a totes les persones que pateixen estrès, angoixa i/o dolor. També resulta molt efectiu en pacients amb diagnòstics recurrents com, per exemple: atacs de pànic, fòbies, pors que limiten i condueixen a actituds d’evitació, cefalees de caràcter tensional, cefalees mixtes, dolor crònic, dolor facial, bruxisme, etc.

El que es pretén amb el biofeedback és que la persona abasti un cert autocontrol a nivell psicofisiològic. Quan la persona presenta un descontrol manifest en les diferents activitats del seu cos, se l’ajuda a controlar-les i a relaxar-se, tractant d’incorporar aquest aprenentatge a la seva vida diària. Si és capaç d’aprendre i interioritzar aquest autocontrol, a més de resoldre el seu problema específic, també li servirà al pacient per a afrontar noves situacions que puguin presentar-se en el futur, com ara estats de tensió, estrés i angoixa.

El primer que es pot demanar algú que descobreix el biofeedback per primer cop és com poden controlar-se les diferents activitats del cos. Per això, es connecten de forma superficial (no s’hi insereixen agulles, ni es transmet en cap cas radioactivitat, ni tampoc estímuls elèctrics, ni res que resulti perjudicial per a la salut personal) uns electrodes mitjançant d’uns sensors que mesuren diferents variables del cos humà. Aquests sensors ens informen al voltant de l’activitat psicofisiològica de la persona i, a continuació, després de realitzar tota una sèrie d’exercicis, el dispositiu ens indica a cada moment de forma tant visual (pantalla d’ordinador) com auditiva (sons) si la persona es desequilibra (és a dir, s’allunya dels límits de normalitat) o bé roman estable i normal.

El tractament exigeix al pacient romandre totalment actiu durant les sessions, corregint en tot moment i esforçant-se per a produir canvis. D’aquesta manera, un mateix és capaç de prendre consciència dels seus propis problemes específics i, al mateix temps, quines activitats neuromusculars i anatòmiques estan directament relacionades amb ells, així com la manera de modificar-los.